Cultura i Pau

Nova web!

2010-11-16T02:02:00.001+01:00

A partir d'ara ens trobaras a http://culturaipau.vicentitats.cat

Les eleccions a Iraq

2010-03-12T19:31:00.001+01:00

Les eleccions a Iraq: "El pasado domingo se celebraron elecciones en Iráq, un país devastado por siete años de guerra y ..."

Dijous 11 de març a les 22.30h emissió del documental 'Testigos de su historia' a EL9TV

2010-03-12T19:31:00.000+01:00

Dijous 11 de març a les 22.30h emissió del documental 'Testigos de su historia' a EL9TV: "El proper dijous 11 de març el documental 'Testigos de su historia', produït per l'Associació ..."

Un crit d'auxili des de Palestina

2010-03-12T19:30:00.000+01:00

Un crit d'auxili des de Palestina: "Mazin Qumsiyeh ha llançat un crit d'auxili a la societat civil internacional ja que la passada nit ..."

Marxa per la Llibertat de Gaza

2010-01-30T12:14:00.006+01:00

El passat mes de desembre, alguns membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat varen ser presents a la Marxa per la Llibertat de Gaza que pretenia fer un recorregut dins de Gaza per demanar l'obertura de les fronteres i la fi del bloqueig. Això no va estar possible perquè Gaza continua bloquejada i la policía egípcia no ens va permetre ni arribar a la frontera de Rafah. Els membres de la nostra organització varen poder arribar fins a Al Arish, un poble egípci situat a 40 quilòmetres de la frontera amb Rafah. Allà varen començar dies de movilitzacions reclamant que ens deixessin avançar i donant el nostre suport a la població de Gaza. Preteniem trencar el bloqueig que pateix però ens va ser totalment impossible. No estem descontents del que va passar perquè varem ser capaços de que, un any després de la massacre que va patir el poble de Gaza, els mitjans es tornessin a fer ressó del que havia passat. I si en parlaven era perquè les nostres mobilitzacions tallant carreteres, sortint en manifestació pels carrers d'Al Arish, intentant sortir caminant cap a Rafah... totes van estar controlades per la policia i l'exèrcit egípci perquè no podessim avançar. Fins i tot ens van arribar a retenir dins de l'hotel. Això demostrava que Egipte està recolzant aquest bloqueig de fronteres que Israel promou des de l'any 2007. A El Caire, s'estaven vivint dies de manifestacions, d'acampades davant l'embaixada francesa, davant la seu de nacions unides i, fins i tot, concentracions davant l'embaixada d'Israel. 1400 persones ens varem desplaçar de 41 països diferents per cridar tots a la una "Volem una Palestina lliure!".

Més informació del que va passar a Al Arish: www.solidariosengaza.wordpress.com

I aquí us deixem el vídeo que ens ha fet arribar la delegació francesa que va estar acampant davant l'Embaixada Francesa a El Caire.

Marxa per Gaza lliure
Cargado por belkacem_93. - Vídeos de noticias del mundo entero.

Testigos de su Historia, nou material didàctic per a instituts

2010-01-30T12:02:00.009+01:00

Durant el mes de gener s'han començat unes xerrades als instituts per sensiblitzar sobre el conflicte entre israel i palestina. Aprofitant la nostra visita als camps de refugiats palestins del Líban el passat mes de juliol, varem gravar imatges i entrevistes que ens ajuden a poder entendre una mica més com viuen en els camps i com es senten. En el documental també hi ha entrevistes a l'investigador, antropòleg i refugiat palestí des de 1948 Jaber Suleiman, Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Paz i a ciutadans de Catalunya i dels propis camps de refugiats. La solució dels dos Estats pel conflicte israeliano-palestí a debat.

Us convidem a veure aquest material didàctic per a estudiants d'ESO i batxillerat. Idioma: castellà.

... a l'altra vora

2009-11-17T13:08:00.004+01:00

Us deixem un resum audiovisual del que ha estat el viatge als camps de refugiats palestins al Líban. Esperem que així us podeu fer una idea de com hi viuen.

El viatge:

Entrevista a membres de l'associació després del viatge:

El pont a l'altra vora a la XTVL

2009-11-17T12:41:00.004+01:00

Durant la primera setmana d'octubre, una delegació de catalans i espanyols varen formar part del "Pont a l'altra vora", una iniciativa que portaria a diversos polítics, activistes, periodistes... al Líban per saber de primera mà les condicions en que viuen els refugiats palestins al Líban. La setmana passada la XTVL va emetre el següent reportatge:

Programa Solidària del 12 de novembre de 2009

Avui marxem al Líban en el "Pont a l'altra vora"

2009-09-28T10:20:00.004+02:00

Avui marxem de viatge al Líban amb 25 persones més. Perquè podeu veure el que nosaltres viurem allà hem decidit pujar a internet, i d'una manera ràpida (amb poca qualitat) el borrador del documental "Testigos de su historia" que ja es va poder veure a la inauguració de l'exposició d'il.lustracions "Palestina i Iraq, als ulls de Kalvellido i Azagra". Veureu que hi ha errors ortogràfics, que està en castellà... és un borrador i s'accepten crítiques per a millorar el resultat final! Quan tornem ja el penjarem amb millor qualitat!

Seguiu el viatge a:
www.pontaltravora.wordpress.com
www.puentealaotraorilla.wordpress.com

Joguines creuen el "Pont a l'altra vora"

2009-09-28T10:18:00.000+02:00

Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat fan arribar dues caixes de joguines als camps de refugiats palestins del Líban.

Fruit d'una col·laboració entre Joguines sense fronteres i Cultura, Pau i Solidaritat desenes de nens i nenes dels camps de refugiats palestins del Líban podran disfrutar de joguines. Els membres de l'Associació marxarem carregats amb dues caixes plenes de nines, trencaclosques, peluixos, baldufes, yoyos, pilotes boges, xiulets, contes, estoigs de colors...

Aprofitant que, durant la primera setmana d'octubre, membres de l'associació Cultura, Pau i Solidaritat faran un viatge solidari als camps de refugiats palestins del Líban i tenint en compte que un 60% de la població en aquests camps està formada per infants i adolescents, s'ha cregut convenient fer entrega d'aquestes joguines pretenent que desenes de nens i nenes puguin abstreure's de la crua realitat que viuen dia rere dia.

Aquest viatge als camps de refugiats palestins del Líban està inclòs dins la iniciativa 'Pont a l'altra vora' que portarà al Pròxim Orient una caravana de polítics, pensadors, escriptors i activistes catalans i espanyols a conèixer de primera mà la realitat dels camps de refugiats del Líban i Síria.

BLOC DEL VIATGE
Per a l'ocasió, s'ha activat un bloc on les diferents persones que realitzaran el viatge explicaran les experiències viscudes i es podrà seguir la ruta dia a dia:
http://pontalaltravora.wordpress.com (català)
http://puentealaotraorilla.wordpress.com (castellà)

Concentració contra la ocupació de l'Afganistan a Barcelona

2009-09-26T15:26:00.003+02:00

Aquest onze de setembre, el govern espanyol ha anunciat l’enviament de 220 soldats més a l’Afganistan.

La decisió va en contra de qualsevol lògica que no sigui la militar. No s’està reconstruint l’Afganistan. No s’ha alliberat les dones afganeses. No s’ha dut la democràcia al país, com demostra la farsa de les recents eleccions. L’ocupació provoca cada vegada més morts, tant entre la població afganesa com entre les tropes ocupants. Més tropes espanyols no solucionaran la situació, només augmentarà la probabilitat de baixes espanyoles.

Els mateixos motius que hi havia per retirar les tropes de l’Iraq l’any 2004 s’apliquen avui al cas afganès.

La crisi econòmica és un motiu més per reduir la despesa militar i dedicar més diners a fins socials.

Per tot això, la Plataforma Aturem la Guerra convoca una concentració per demanar la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan, i per expressar el nostre rebuig a l’enviament de més soldats.

No a l’ocupació de l’Afganistan! No a l’enviament de més tropes!

CONCENTRACIÓ
Dilluns, 28 de setembre, 20h
Plaça de Sant Jaume, Barcelona

Ara com sempre, no a la guerra, fora les forces d’ocupació! Tornada immediata de les tropes espanyoles!

No a les guerres pel petroli, no a la destrucció del planeta!

Reconvertim la indústria armamentística en producció d’energies renovables.

Diners per als serveis socials i la gent a l’atur, no per a la guerra i els bancs!

Per la pau, el treball i un món sostenible.

Plataforma Aturem la Guerra
Més informació: www.aturemlaguerra.org
www.facebook.com/aturemlaguerra

Per a qualsevol pregunta, les persones de contacte són:
Francesc Tubau: 660 701 502
Meritxell Bragulat: 678 91 26 30
Roser Palol: 677 48 00 56
David Karvala: 687 66 20 37

Pont a l'altra vora

2009-09-21T02:01:00.004+02:00

Entre l'1 i el 8 d'octubre un grup de persones vinculades al món de la cultura, la política i l'activisme pels Drets Humans visitarem els camps de refugiats palestins del Líban en un projecte promogut per la nostra associació. En podeu conèixer més detalls entrant al bloc del projecte. De moment, aquí en teniu el vídeo promocional.

Marxa a Gaza, 1 de gener de 2010

2009-09-16T20:47:00.003+02:00

Imagina centenars de milers de manifestants pacifistes internacionals i Palestins encapçalats per Noam Chomsky, Ralph Nader, Diana Buttu, Naomi Klein, Arun Gandhi, George Galloway, i altres prominents opositors al setge. Imagina’ls acostant-se al pas de Erez a la vista dels mitjans de comunicació internacionals, trencant el setge d’una vegada per totes. Això és la Marxa per la Llibertat de Gaza (“Gaza Freedom March”)!

La Campanya de la Marxa per la Llibertat de Gaza té el pla de portar milers de manifestants internacionals a Gaza l’1 de gener de 2010, i desafiar d’una vegada i per totes el bloqueig Israelià en el pas de Erez. Anar amb ells o donar suport a algú altre que vulgui anar-hi. Hi ha el pla d’organitzar durant la tardor, esdeveniments per a aconseguir diners que ajudin a la gent a anar a la Marxa de Gaza.

Aquest grup té molts grups germans, per a permetre a cada grup que tingui un focus local per organitzar-se i per evitar excedir el límit de Facebook de 5.000 missatges als membres del grup. Si us plau uniu-vos al grup de campanya que us vagi millor, segons on residiu. Tots els grups tindran la darrera informació disponible. Si us plau inviteu a totes les vostres amigues i amics a que ho facin així. Aquesta Campanya necessita el suport de centenars de milers de persones arreu del món!

Web de la Campanya: http://gazafreedommarch.org
Canal YouTube de la Campanya: http://www.youtube.com/user/GazaFreedomMarch

Els detalls de la Marxa s’actualitzen a la web de la campanya gazafreedommarch.org. El previst és:
- Abans del diumenge 27 de desembre, la gent es dirigeix al Cairo.
- Diumenge 27 de desembre, trobada de orientació al Cairo a les 7 de la tarda.
- Dilluns 28 de desembre, sortida del Cairo cap a Al-Arish a les 9 del matí; es farà nit a Al-Arish.
- Dimarts 29 de desembre, entrada a Gaza des de la frontera de Rafah.
- Dimecres 30 de desembre. Visita de les zones més devastades durant la invasió Israeliana.
- Dijous 31 de desembre. Trobada amb organitzacions cíviques i líders de comunitats, i trobada de pau a la nit
- Divendres 1 de gener, MARXA DE UNA MILLA PER LA LLIBERTAT
- Dissabte 2 de gener, tornada al Cairo (arribada al Cairo a les 11 de la nit)

Qui ha subscrit la Campanya?
Dotzenes de escriptors importants, juristes, polítics i altres. Podeu veure la llista aquí: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5032

Vols tu o la teva organització subscriure la Campanya?
http://salsa.democracyinaction.org/o/424/t/9750/petition.jsp?petition_KEY=2055
Si t'hi vols involucrar, contacta algú dels delegats o delegades del Comitè de la Campanya: http://gazafreedommarch.org/article.php?id=5034
Si necessites més informació que no estigui disponible en aquest lloc, o a la Web de la Campanya, si us plau envia un correu electrònic a: info@gazafreedommarch.org

Declaració de Objectius i Principis
- Amnistia Internacional ha declarat que el bloqueig de Gaza és una “forma de càstig col·lectiu a la població sencera de Gaza, una flagrant violació de les obligacions de Israel sota la Quarta Convenció de Ginebra.”
- Human Rights Watch ha dit que el bloqueig és “una greu violació de la llei internacional.”
- L’expresident dels Estats Units Jimmy Carter ha dit que el poble de Gaza està sent tractat “com animals” i ha fet una crida perquè “s’acabi el setge de Gaza” que està privant a “un milió i mig de persones de lo més necessari per a viure”.
- Una de les principals autoritats del món sobre el tema de Gaza, Sara Roy, de la Universitat de Harvard, ha dit que la conseqüència del setge “és innegablement un patiment massiu, creat principalment per Israel, però amb la complicitat activa de la comunitat internacional, especialment els Estats Units i la Unió Europea.”

La llei és clara. La consciència de la humanitat està sotragada. I malgrat això, el setge de Gaza segueix. El poble de Gaza ha exhortat a la comunitat internacional que vagi més enllà de paraules de condemna. És hora de que nosaltres passem a la acció!
La llarga Marxa cap a la Llibertat
Per commemorar l’aniversari del sagnant assalt de 22 dies de Israel a Gaza, la Coalició Internacional per Acabar l’Assetjament Il·legal de Gaza enviarà contingents de tot el món a Gaza.

El 1 de gener de 2010 farem una marxa conjunta amb el poble de Gaza en una manifestació noviolenta que trenqui l’il·legal bloqueig.

La marxa està inspirada per dècades de resistència noviolenta Palestina, des de l’aixecament de masses popular de la primera Intifada a la de la gent dels pobles de Cisjordània que resisteixen contra el robatori de terres del Mur anexionista Israelià.

Està inspirada pels voluntaris internacionals que han estat al costat dels camperols Palestins recollint les seves collites, pels que han estat als vaixells desafiant el bloqueig de Gaza per mar, i pels conductors dels combois que han entregat ajut humanitari a Gaza.

Està inspirada per Mahatma Gandhi. Gandhi anomenava el seu moviment Satyagraha—Mantén-te en la veritat. Ens mantenim en la veritat de que l’assetjament de Gaza per Israel es il·legal i inhumà. Gandhi deia que la noviolència requereix més coratge i és més efectiva que la violència. Volem provar la veritat de les creences de Gandhi amb els nostres fets.

No tenim por, no ens farem enrere, no deixarem morir a Gaza.

Gandhi deia que el propòsit de la acció noviolenta és “despertar” la consciència de la humanitat. Volem portar la humanitat no solament a deplorar la brutalitat de Israel, sinó a aturar-la activament.

Aquells de nosaltres que residim als Estats Units també ens inspirem en el nostre Moviment pels Drets Civils. Si Israel devalua la vida Palestina llavors —igual que els blancs del Nord varen anar al Sud durant l’Estiu de la Llibertat—nosaltres també devem interposar els nostres cossos per a fer d’escuts pels Palestins contra la brutalitat Israeliana i ser testimonis personals de la inhumanitat a que es veuen sotmesos els Palestins diàriament. Si Israel desafia la llei internacional, llavors —igual que es van enviar “vigilants” federals per a reforçar la llei de la terra contra els “sheriffs” racistes del sud —devem enviar “vigilants” noviolents de tot arreu del món per a reforçar la llei de la comunitat internacional de Gaza.

Nosaltres no prenem partit en la política interna Palestina. Nosaltres fem costat només amb la llei internacional i els drets humans bàsics.
Concebem aquesta marxa com una anella més de la resistència noviolenta al incompliment flagrant de Israel a la llei internacional.
- El setge és il·legal.
- El mur és il·legal.
- Els assentaments i les demolicions de cases són il·legals.
- Els tancaments i els tocs de queda són il·legals.
- Els bloquejos de carretera i els punts de control, “checkpoints” són il·legals. .
- La detenció i la tortura són il·legals.
- La veritat és que si es complís la llei internacional, la ocupació seria insostenible.
- La marxa pot tenir èxit només si desperta la consciència de la humanitat.

Si ens unim fileres de persones amb el poble de Gaza en la marxa per la llibertat i milions més de tot el món vigilen la marxa per Internet, podem trencar el setge sense vessar ni una sola gota de sang.

Si el món sencer està vigilant, Israel no pot parar-nos!

Els pagesos de Palestina creen productes magnífics en condicions adverses i lluiten per exportar-los

2009-09-16T20:35:00.004+02:00

Soc on hi ha el que queda del camp d'oliveres de Taysir Sadia Yaseen mirant amunt cap a la tanca de ferro de 12 peus d'alçada. La van aixecar el 2000 quan l'exèrcit israelià, sense avís previ, la va erigir sobre la seva terra, declarant que era part d'una "zona de seguretat". L'assentament israelià protegit per la tanca sembla una ciutat dormitori, com si ho haguessin tret del Show de Truman, només que fortificat al cim d'un turó. L'única carretera només pot ser utilitzada pels colons israelians i prohibida als palestins (...)

Abans que s'edifiqués el mur, Taysir era propietari de 1.000 oliveres que havien estat de la seva família més temps del que es pot recordar. Ara en té només 400. Les altres 600 les ha perdut "són a l'altre cantó", a on a ell no se li permet l?'accés. Com a Palestí, si intentés fer-ho, els soldats que vigilen des de una torre d'observació podrien confiscar el seu tractor o arrestar-lo... En aquest poble de Anin, prop de Jenin, en la Palestina ocupada, la taxa d'atur és del 30% i les oliveres són la única font d'ingressos (...)

Ell i la seva família diuen "La nostra vida, la nostra identitat, és la terra; fins i tot el nostre destí. No la deixarem".

Aquesta tenacitat en circumstàncies tan adverses ha produït resultats. Va començar amb un filet d'oli d'oliva verge extra que es podia comprar a través dels activistes i de grups d'església. Però ara, l'oli d'oliva orgànic de Palestina, certificat per la Fundació de Comerç Just i venut amb la etiqueta de "Equal Exchange", o Comerç Equitatiu, està aconseguint una distribució massiva des dels supermercats. Això representa un triomf per pagesos turmentats com Taysir. "Ens fa feliços saber que els consumidors Britànics aprecien el nostre oli. Ens permet presentar una imatge alternativa a la propaganda que ens retrata com a fanàtics o víctimes desesperades que han de viure de les ajudes. Demostra que som un poble pacífic i productiu." (...)

No creieu ni per un moment que l'oli d'oliva Palestí és un producte de "solidaritat" per vendre per compassió o per donar suport a la causa Palestina. La seva gran qualitat es pot equiparar als millors olis Europeus. Palestina té les oliveres més antigues del món, però les estadístiques agrícoles demostren que més de 1 milió d'oliveres han estat arrancades o destruïdes pels Israelians per fer lloc als assentaments. Tot i això, tenim un oli magnífic que es va introduint al Regne Unit, els Estats Units i Europa.

Malgrat la ocupació, i la violència, Palestina segueix essent la Canaan bíblica, una terra de llet i mel amb una llarga tradició de granges artesanes, i producció orgànica. També exporten olives negres i verdes, tomàquets assecats al sol i alcaparres en oli, tahini molt suau, grans ametlles molt apreciades pels xocolaters Italians; mel aromàtica i diverses classes de dàtils, així com "za'atar", una especialitat Palestina per esmorzar.

En el paisatge de Jericó, veig un altre demostració de la capacitat de recuperació i recursos del poble Palestí, especialment de les seves dones. Amb el suport del Comitè d'Ajuda a la Agricultura Palestina, una cooperativa de 40 dones han agafat un magatzem no utilitzat per a fer "maftoul", que és semblant en textura al cuscús i al blat molt, un grà enrotllat a mà, que es menja tradicionalment en ocasions especials i que està fet amb una tècnica antiga i altament especialitzada. (...)

La idea de fer i comercialitzar aquesta especialitat tan Palestina va començar per cooperatives de dones de Gaza, però des del bloqueig i bombardeig ho han hagut de deixar de fer. Ara la producció la fan a Jericho dones que viuen amb les seves famílies al camp de refugiats de NNUU de Ein Al-Sultan des de fa més de 30 anys. Els Palestins tenen ara menys del 12% del que constituïa la Palestina anterior a 1948. "Ens sentim immigrants en la nostra pròpia terra", ens explica Hamda Blilat, i diu que mantenen l'esperança de tornar un dia a les seves llars originals. Mentrestant, produeixen obstinadament una tona de "maftoul" cada dia.

Em conviden a dinar amb les senyores de la cooperativa per tastar el "maftoul". Amb un gust a nous molt saborós és servit amb pollastre rostit, llimona, "sumac" i un brou lleugerament especiat ple de vegetals. La producció d'aliments és l'eix de la economia Palestina, i dos terços d'aquesta feina la fan dones. A la cooperativa, són majoria les que guanyen el pa de les seves grans famílies perquè els seus marits no poden trobar feina o són morts. A més elles senten un orgull de produir el seu "maftoul" i estan encantades de pensar que els consumidors del Regne Unit puguin tastar el fruit dels seus esforços. "Aquest menjar tradicional explica qui som i que fem", diu Fathia Abu Shakar.

La carretera que serpenteja des de Ramallah a Nablus, és extremadament bonica malgrat els "checkpoints" (...) El plat especial de Nablus és un pastís deliciós que es diu "kunafa". Observo mentre el fan tan ràpida i hàbilment i per això aquests pastissers són admirats a tot el món Àrab. Porta sèmola feta al vapor, formatge de llet de cabra, un cop cuit l'arruixen amb xarop de rosa i hi afegeixen pistatxos premsats. El resultat és com per no deixar de menjar-ne. És dolç però no embafa. No és estrany que es formin cues per comprar-ne. El mercat també és ple amb productes impecablement frescos i exquisits, peres, ametlles verdes, grosses albergínies, figues madures, tomàquets vermell i verds, cruixents cogombres, cireres i molts altres productes tots crescuts de manera natural sota el rajos del sol, tot tan diferent a les especificacions del supermercats globalitzats. A la cantonada, un forner amb un forn de llenya gira uns pans plans esponjosos. A la porta següent estan desossant be per "mansaf" el plat Palestí per excel·lència de arròs amb una salsa feta amb iogurt i carn tendra, o partint pollastre per fer "musakhan".

Als Palestins els hi agrada menjar i la seva llegendària hospitalitat no te límits. Malgrat que la religió predominant a Palestina és el Islam, a molts Palestins també els hi agrada beure. Històricament Palestina ha estat una cultura diversa, pluralista i tolerant, una barreja de Musulmans, Jueus i Cristians amb influències Beduïnes i Otomanes. Per això les seves actituds davant l'alcohol són relaxades i els Palestins fan diverses cerveses a la petita bodega Taybeh entre Ramallah i Jericó, i vi i brandi de les vinyes Cremisan a les rodalies de Betlem, un àrea amb una història vinícola que es remunta a l'Edat de Ferro.

A qualsevol lloc que no fos Palestina, els vins de Cremisan, tindrien un grau A, especialment el seu "hock" que està fet amb una varietat de raïm Palestí que se sembla a un bon Grüner Veltliner Austríac i tindria mencions honorífiques a les revistes de vi internacionals. Però com que actualment Palestina no és ni un País ni un Estat en el sentit habitual, no gaudeix d'aquesta protecció.

Cremisan està com un "sandwich" entre dos assentaments Israelians i està destinat a convertir-se en part de Israel darrera l'infame "Mur de Separació" completat en un 60%. Té una alçada de més del doble del Mur de Berlín, brutal, de formigó gris, i amb la seva lletjor de filferro de fulles, amb torres per franctiradors, sensors elèctrics, presa de imatges tèrmica, càmeres de vigilància i "checkpoints" patrullats per joves soldats Israelians armats. Quan s'hagi acabat, encerclarà les vinyes i les apartarà del seu poble, malgrat que és molt més proper que els assentaments. Lúnic que ho demora és la oposició dels pares Salessians Italians que porten les bodegues amb treballadors Palestins, i la intervenció del Vaticà. "És més fàcil que nosaltres puguem parlar amb les autoritats Israelianes que els propis Palestins", explica Sara Faustinelli, de Cremisan.

Malgrat la influència Papal, Cremisan encara ha de negociar tots els obstacles que posa Israel als productors Palestins. (...) En el subministrament d'aigua no s'hi pot confiar perquè molta procedeix dels assentaments Israelians. El Grup Hidrològic Palestí diu que els Palestins utilitzen només una cinquena part d'aigua de la que fan servir els Israelians, però l'han de pagar quatre vegades més cara. Per això, Cremisan, com molts pagesos Palestins tenen sistemes d'abastiment d'aigua de pluja. El "negoci" de portar els productes Palestins al mercat és molt lent perquè han de passar per un "checkpoint" Israelià en una furgoneta mig buida (perquè la puguin registrar bé), descarregar, i després carregar-la a l'altre cantó per un conductor amb matrícula Israeliana. Quan els productes Palestins arriben a un port Israelià, pateixen encara més comprovacions de seguretat. Això fa que els costos siguin el doble pels exportadors Palestins.

A Jerusalem, Avi Levi, director del grup Israelià "Green Action", acció verda, creu que Israel hauria de ser el major mercat d'exportació de Palestina. Porta oli d'oliva Palestí de comerç just a Israel i el ven a cooperatives de consumidors. Si l'oli hi anés directament viatjaria 50 kms. Però com que ha de passar 4 ó 5 "checkpoints" Israelians i ha de viatjar per una carretera de circuits voltant el mur de separació, els bloquejos de carretera Israelians i les escasses "portes" i no es pot transportar per carreteres que només són pels colons, el viatge és de 150 km. Però aquesta iniciativa de comercialitzar l'oli d'oliva Palestí a Israel, és perquè "Volem fer veure als Israelians que és millor tenir pagesos Palestins que es guanyin la vida, perquè seran millors veïns, que no pas tenir veïns que es morin de gana i siguin refugiats ressentits" diu Levi.

Sota una olivera a Bopa, prop de Jenin, prenent amb Asad Salaw un cafè amb essència de cardamom, em diu lo encoratjats que se senten quan els estrangers demostren interès per la seva situació. "Desitgem un futur en pau i la fi de la ocupació Israeliana que és una càrrega sobre les nostres espatlles i sobre el futur dels nostres fills. Confiem que la comunitat internacional ens doni suport, consumint els nostres comestibles".

Quan torno al meu hotel, passo per la tenda de records, i agafo també una caixa de llapis brodada amb les paraules "Palestina - la terra que promet". És un sentiment que clarament resum les angúnies actuals i la futura promesa dels Palestins, un poble sense Estat, però amb tan potencial esperant ser realitzat.

- Pels distribuïdors al detall de comestibles Palestins de comerç just, consulteu www.zaytoun.org, www.equalexchange.co.uk, www.altromercato.it o www.france-palestine.org.

Joanna Blythman | The Guardian, 13 Setembre, 2009

Extracte de l'article Publicat per ISM, www.palsolidarity.org
Extret de www.palestinacat. Traducció: M.M. de Comunitat Palestina

Convocatòria: Per una Diada allunyada de la guerra i el racisme

2009-09-10T14:08:00.002+02:00

Divendres 11 de setembre a les 11 del matí a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

La Plataforma Aturem la Guerra, les organitzacions de l'Esquerra Independentista i diverses ONG pro Drets Humans han demanat al govern català que cancel.li l'actuació de la cantant Noa a l'acte institucional de la Diada, donat que aquesta artista ha recolzat la darrera massacre de l'exèrcit israelià contra la població de Gaza.

El govern no ha respòs positivament i per això les diverses plataformes convoquen a la ciutadania a mostrar la seva disconformitat exhibint mocadors palestins, de forma pacífica i silenciosa, durant l'actuació de la cantant, que tindrà lloc el proper 11 de setembre a les 11h a l'escenari del llac del Parc de la Ciutadella.

Donació de 2 mil euros per un casal d'estiu al camp de refugiats Ein El Helweh

2009-08-01T18:06:00.002+02:00

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría i el col.lectiu Poesia en Acció fan arribar la seva solidaritat al camp de refugiats Ein El Helweh de Sidón. Aquest donatiu fa possible un casal d'estiu per a nens i nenes d'aquest camp de refugiats.

Visita als camps de refugiats palestins al Líban i Síria

2009-06-29T08:23:00.005+02:00

Dimecres, 1 de juliol, un grup de membres de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría marxa cap al Líban i Siria on visitaran diferents camps de refugiats per tal d'analitzar les necessitats exhistents i per poder projectar-hi futurs projectes. El primer serà un campament d'estiu per nens i nenes que es farà al camp de refugiats Ain El-Hilweh del Líban.

Els membres de l'associació marxaran amb un equip de vídeo professional amb la finalitat de realitzar un documental sobre la realitat dels camps de refugiats. Aquest vídeo es presentarà a Vic el proper mes d'ocubre.

Podeu seguir el viatge a través del web de l'associació: culturaipau.vicentitats.cat

El cop d'estat a Hondures requereix sancions i actuacions contundents

2009-06-29T08:00:00.001+02:00

Què passa amb Hondures?

El Govern d'Hondures, agafat de la mà de Zelaya, porta desenvolupant des dels últims anys un canvi radical tan en les atencions que té cap al seu poble com en la cessió de poder cap a les organitzacions populars. Però Hondures no sempre ha estat així. Fa dos anys vaig poder comprovar in situ, a San Pedro Sula i a Tegucigalpa, com les organitzacions populars -restes de les antigues guerrilles anticapitalistes dels anys 80- s'havien centrat en ajudar a la creació de cooperatives agràries i cooperatives de transports, des de primers dels 90, integrant als més desafavorits i impulsant així la visibilitat de la pobresa i la formació política d'aquests estrats socials, sempre oblidats.

Podríem pensar que la ja famosa consulta que el president Zelaya ha pretès treure al carrer, ha estat una mera excusa per restablir l'ordre de les oligarquies hondurenyes; oligarquies formades per set famílies que van facilitar als Estats Units, entre els anys 80 i els 90, el poder establir la base militar més gran d'Amèrica Central a Palmerola; en la que, des de l'any 1983, ja han passat més de quaranta mil efectius i en la que resideixen, de manera constant, més de 600 marines. Des d'aquesta base es subministrava material militar a les contres del salvador i Nicaragua així com l'ensinistrament sota les bases de la terrible Escola de les Amèriques.

Per les noticies que ens arriben des d'Amèrica Central, podem senyalar a Telefònica com a còmplice del cop d'estat ja que és l'empresa que gestiona les comunicacions del país i ha accedit a les pressions de la junta militar per tallar les comunicacions fins a nova ordre.

Aquest cop d'Estat, si es consolidés, significaria que aquells que en el continent pensen que la força és més important que la raó, encara compten amb recolzaments importants i ens faria pensar que els intents per democratitzar la regió no serveixen per res.

Que la comunitat internacional hagi ordenat, en el seu conjunt, aquest cop d'estat hauria de materialitzar-se negant-se a mantenir relacions amb el Govern que imposi la junta militar. Confiem que la mateixa contundència que alguns països van mostrar contra les eleccions a Iran (ho cito pel fet de ser l'esdeveniment més recent que va obligar d'alguna manera a la presa de posicions) es manifestin obertament i actuïn conseqüentment retirant ambaixadors i aïllant un Govern il?legítim que ens recorda els temps més foscos d?Amèrica Llatina.

Qualsevol actuació que no signifiqués tal contundència, visibilitzaria una hipocresia i una doble moral notable en altres casos com el palestí o l'iraquià i convidaria als ciutadans que volem un mon basat en l'Estat de Dret a aixecar-nos solidàriament per defensar la justícia i la democràcia a Hondures.

Com recentment ha dit Hugo Chavez, president de Venezuela "... ante esta barbarie declaramos que cualquier abuso, cualquier crimen, cualquier asesinato que los militares fascistas que han secuestrado a Zelaya se atrevan a cometer, no quedará impune...".

Poble d'Hondures sortiu al carrer que estem amb vosaltres!

Declaració de Boston sobre un únic estat

2009-06-29T07:59:00.001+02:00

Nasser Aruri, director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts, ens ha fet arribar aquest escrit sobre la Delcaració de Boston sobre un únic estat. Aquí teniu un breu resum sobre la conferència. El text està en anglès.

THE BOSTON DECLARATION ON THE ONE STATE

The first North American conference to discuss a one-state solution in Palestine/Israel took place in Boston on 28-29 March 2009. Building on debates initiated at previous conferences, including those held in Madrid and London in 2007, the conference program broke new ground in its focus on the strategies, logistics, methods, policies and organizational means needed to implement a one- state solution.

Boston is central to contemporary American intellectual and academic life, and has a storied role in American history. The symbolic birthplace of the American struggle for democracy, it offered an ideal venue for a conference dedicated to promoting genuine democracy in Palestine/Israel.

Following detailed discussions of the limitations of the two-state solution, the proceedings offered a rich examination of the context, opportunities, advantages of as well as the difficulties, obstacles, and possible objections to the movement toward a one-state solution. The audience was large, diverse, and enthusiastic, devotedly following the debate and engaging in it via questions and discussion to the extent time allowed.

Research and analysis presented at the conference confirmed the reality that, since the beginning of Israel's occupation of the West Bank, the Gaza Strip and East Jerusalem in 1967, a single state Israel has governed all of historic Palestine. Thus, in effect, a single state already exists. However, the current arrangement is both unjust and unsustainable, affording full political rights only to Israeli Jews (and even among Jews there are considerable differences in access to power and privileges between Ashkenazim and Mizrahim) while denying them to Palestinians.

Currently, no Palestinian enjoys the full spectrum of rights afforded to Jewish Israelis. Palestinians who survived the expulsions attendant on the creation of Israel in 1948, and their descendants, are second-class citizens of Israel and, simply because they are not Jewish, they face systematic and institutionalized forms of discrimination, political marginalization and escalating racially-motivated threats to their well being.

Palestinians who live in the West Bank and Gaza have suffered decades of brutal military occupation; thousands of them have been killed or injured; their homes have been summarily demolished, their lands expropriated, their sources of livelihood destroyed or confiscated, their ability to move around their own territory severely restricted, their access to health care and education curtailed, and their children slowly but inexorably stunted, both physically and emotionally. Meanwhile, the single largest component of the Palestinian people -those in enforced exile or refugee camps in the Arab World- are denied their fundamental human right of return to their homeland, again, simply because they do not happen to be Jewish.

Even were it still feasible, a two-state solution designed to preserve Israel as a Jewish majority state, would fail to adequately address the rights and interests of all Palestinians. Israel would have a permanent warrant to discriminate against its Palestinian citizens, and the rights of Palestinian refugees to return would be effectively annulled by the creation of a Palestinian state scattered throughout the West Bank and loosely connected to Gaza. Indeed, in the unlikely event that Palestinians under occupation -who comprise only a minority of the Palestinian people- could be coerced into compromising away the rights of the majority of their fellow Palestinians, the most that they could hope to receive in turn would be an archipelago of disconnected islands permanently and structurally dominated by Israel.

Only a single state offers a way to protect the rights of Israeli Jews and all the components of the Palestinian people: those inside Israel, who would no longer suffer the stigma of being non-Jews in a state intended for Jews; those under occupation, who would be relieved of its pressures and burdens; and those in exile, who would be able at last to exercise their right of return.

It is increasingly evident that a variety of factors -chief among them Israel's relentless colonization of the West Bank and East Jerusalem- have rendered the two-state solution little more than an ever-receding mirage that entices but never fulfills its promise. It is time to recognize that the re-partition of Palestine into two political entities is neither just nor practical, and has, for decades, been a distraction from work that needs to be done for a just and lasting peace.

Instead of pursuing the two-state solution mirage, conference participants articulated a vision of a country founded on democratic, inclusive and egalitarian principles, and on institutions and practices that comply with international law and universal human rights. The constitution and actual practices of such a state would address the rights and needs of all its citizens.

Conference speakers explored different possible configurations of a single state, including democratic secular and confederal or binational models, and agreed that further study and articulation of the relative advantages of these models is critical.

Conference participants took note of the substantial obstacles facing the implementation of the one-state vision, including the opposition of the majority of Israeli Jews, and some Palestinians as well-including PA and PLO officials who command vital resources and monopolize many of the institutions intended to serve the Palestinian people. The 'international consensus' in support of the two-state solution will be difficult to challenge while the Palestinian leaderships in the occupied territories either pursue negotiations toward two states or promote resistance without strategies to achieve full Palestinian rights. Revitalizing and democratizing the PLO, and making it accountable to the needs of the entire Palestinian people, thus looms as a priority for Palestinians. A vision is needed that transcends the existing falsely 'realistic' options and offers something new to both Palestinians and Israeli Jews, inviting both to accept justice and democracy as the keys to lasting peace.

And even though there are undoubtedly challenges ahead, the conference also took note of the one-state movement?s substantial assets: the steadfastness of the Palestinian people in their quest for justice, peace, and equal rights; the small but growing number of Israeli Jews determined to find a way to live democratically and in mutual respect with Palestinians; the struggle for legitimacy in which universal principles of justice and democracy are beginning to turn the tide against narrow chauvinism and worn-out exclusivism; and an international solidarity movement that has responded to the call for justice by supporting boycotts, divestment, and sanctions against Israel to force its compliance with international law. Most of all, conference participants upheld the one-state vision as the only idea with the requisite moral clarity and power to transcend the current contours of the conflict, and to bring a just and therefore lasting peace to the region.

NASSER ARURI
Conseller i catedràtic emèrit de la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat de Massachusetts i director de l'Institut d'Investigacions Trans-Àrabs (TARI) de Boston

Crònica de la 10a Marató de Poesia en Acció

2009-06-29T07:58:00.003+02:00

De la mà del col.lectiu de professors Poesia en Acció, es va presentar el passat 20 de juny a l'Ateneu Barcelonès del carrer Canuda l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Catalunya. L'activitat, una marató de poesia amb la finalitat de recaptar fons per un projecte que executarà la nostra associació en els camps de refugiats palestins del Líban, va comptar amb la presència de més de mil persones en tot el dia. Els nens que havien participat en el concurs de poesia solidària, desenvolupat en col.legis i instituts, van llegir les creacions premiades acompanyats dels seus familiars i professors, poetes catalans ja consagrats, músics, ballaries, etc.

La nostra organització va ser protagonista per moments. A primera hora del matí varem estar presentats al públic a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès. Allà varem tenir la oportunitat de celebrar el Día del Refugiat donant veu a la situació dels palestins al Líban, parlant de les condicions de vida i les limitacions que pateixen, explicant on es destinaria la recaptació de la venta de llibres i de les petites donacions que rebessim durant el día i agraïnt el recolzament del col.lectiu Poesia en Acció per pensar en nosaltres i en els palestins, a tal dia com el dissabte.

El nostre petit estand no va deixar de rebre visites preguntant per informació sobre els refugiats i varem aconseguir vendre la meitat dels productes de manufactura palestina que omplien la nostra taula.

A la tarda, varem col.laborar amb l'organització en la recollida del menjar que diferents restaurants havien donat per recaptar fons pel nostre projecte. Una taula plena de diversos i sucosos plats confirmava l'èxit d'aquesta iniciativa. Varem rebre la visita dels companys de Rubí Solidari, de Jordi Pedret (diputat del PSC al Parlament espanyol i Coordinador de l'Intergrup per Palestina del Congrés dels Diputats), de Lídia Santos (diputada del PSC al Parlament de Catalunya i secretària primera del Parlament) i del dibuixant i amic Carlos Azagra. Durant tot el dia, la nostra associació va mostrar l'exposició de dibuixos 'Palestina i Irak als ulls de Kalvellido i Azagra', tan en la sala d'actes com al Jardí Romàntic de l'Ateneu, tenint una notable acollida. Varem projectar un documental sobre el camp de refugiats Ain El-Hilweh, camp on va destinada la recaptació d'aquesta activitat i que servirà per realitzar un casal d'estiu pels més petits.

Sens dubte, el treball que el col.lectiu de professors Poesia en Acció realitza en els centres d'ensenyament, segons varem poder comprobar, és imprescindible: per l'educació en valors que suposa, per la implicació que han aconseguit no només d'alumnes sinó que també de participants altruistes, per la xarxa de voluntaris que movilitzen i, sobre tot, per mantenir l'esperança de que existeix un món millor.

Així ho varem veure i així ho varem viure.

+ fotos aquí

20 de juny: Dia del Refugiat

2009-06-29T07:57:00.000+02:00

S'acosta el Dia del Refugiat i la situació dels més de 30 milions de persones que viuen en aquesta situació no ha millorat gens ens els últims anys. Apàtrides, exiliats, desplaçats i refugiats s'han vist abocats a aquesta situació per raons econòmiques o polítiques i pocs han aconseguit un estatut internacional que els ofereixi protecció. Aquest és el cas de milers de colombians -més de dos milions, segons xifres de l'ACNUR, dels que gairebé la meitat no reben cap tipus d'ajuda o cobertura-, d'iraquians -més de 4 milions; dels que només dos milions son reconeguts com a tals- o de palestins -dels que només la meitat dels refugiats que hi ha actualment (més de quatre milions) son reconeguts per la UNRWA; els que van estar forçats a sortir dels pobles on van néixer entre 1948 i 1967.

No cal dir que ningú tria abandonar el seu lloc d'origen gratuïtament amb el desarrelament que això comporta. Nosaltres, en el nostre país, també hem patit el drama que suposa una fugida desesperada amb la finalitat de conservar la vida. Testimoni de tot això n'és el Canigó. Per ell hi van passar milers d'exiliats catalans fugint de l'Espanya franquista que amenaçava les seves vides. Potser pel fet reconèixer aquests drames, gracies als nostres avis, és pel que hem de comprendre i recolzar a tots aquells que, a dia d'avui i principalment per guerres imperialistes com la d'Iraq o per conflictes com els que provoquen Estats confessionals com el d'Israel, han de deixar les seves llars per buscar una vida més o menys digna; tot i que no sempre ho aconsegueixen. Aquest és el cas dels més de 400 mil refugiats palestins que hi ha al Líban on el Govern libanès els ha prohibit exercir més de 70 professions i els està mantinguent en espais envoltats de murs i filats des de fa 61 anys en un estat de 'stand by' fins que es resolgui la situació. La nostra Associació treballa en aquests camps de refugiats. Son camps com el d'Ain El Hilweh de Sidó on s'aglutinen més de 80 mil refugiats, dels que un 64% son nens i joves sense futur, condemnats a l'ostracisme i a viure de la solidaritat internacional practicada per organitzacions com la nostra que ajuden a les xarxes de salut que ells mateixos han aconseguit construir i a les xarxes de voluntariat que, davant de tanta adversitat, han aixecat i, sobre tot, donant-los veu i reivindicant conjuntament el seu legítim dret de retorn avalat per la resolució 194 de les Nacions Unides de 1949. Són més de 60 anys esperant. Amb la nostra i la vostra ajuda, podem evitar que aquest conflicte duri 60 anys més.

Ja no ens són estranys noms com Yamila, Siham, Moustafa, Ahmed, Ammer, Nabil, Sahinash, Josep, Carlos, Joan, Mireia, Laura, Rosa o Lluís. Aquests noms només son denominatius de vides anònimes -algunes d?elles plenes de patiment-; els represaliats d'avui i els represaliats d'ahir. Primer ens varem aprendre els seus noms, després varem veure com vivien, més tard ens varem indignar i, seguidament, varem passar a l'acció. Un procés que qualsevol amb un mínim de sensibilitat passaria sense problemes.

Confiem que aquest dia que s'ha concedit als Refugiats cridi l'atenció, no només per la quantitat de gent implicada, sinó que també repercuteixi en l'anàlisi de les causes que provoquen aquests fets; de manera que la societat pugui veure la realitat i l'entorn en el que es donen aquests drames, sense filtres manipuladors i amb dades objectives.

Participar és una manera d'aprendre col.lectivament. És per això que diàriament, a través del record de qui no pot disfrutar dels mateixos colors que nosaltres, confrontem noves lliçons de dignitat. Els refugiats palestins, per exemple, després de més de 60 anys d'abandó per part de la Comunitat Internacional, han desenvolupat una dignitat contagiosa, una força sobrehumana i una capacitat de resistència més que demostrable. Des de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, volem recordar-los especialment a pocs dies del 'seu dia' i del de milions de persones que es troben en la seva mateixa (o semblant) situació.

Visca la Solidaritat Internacional!

Participació a la 10a Marató Poesia en Acció

2009-06-18T13:43:00.002+02:00

El dissabte 20 de juny tindrà lloc a Barcelona la 10a MARATÓ POESIA EN ACCIÓ, una jornada lúdica i de reflexió en què hi participaran una cinquantena d'escoles vingudes de Catalunya.

Es tracta d'una marató d'11 hores en la que es podrà veure un recital poètic solidari juntament amb els alumnes guardonats amb el X Premi de Poesia en Acció. Al llarg de la jornada s'aniran succeint actuacions musicals i d'arts escèniques, així com un dinar multicultural. L'Associació Cultura Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, convidada pel col.lectiu Poesia en Acció, projectarà un breu documental sobre el camp de refugiats Ein El-Hilewh i tindrà, durant tot el dia, un estand informatiu on es facilitarà informació de primera mà sobre la situació dels refugiats al Líban. En el mateix estand, s'hi podran adquirir productes elaborats, per col.lectius de dones, dins dels camps de refugiats. Val la pena destacar, també, l'exposició de dibuixos "Palestina i Iraq. Una visió de Kalvellido i Azagra" amb quadres repartits pel Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès.

Els beneficis que s'obtinguin d'aquest acte aniran destinats a un projecte que l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría portarà a terme al camp de refugiats palestins Ein El-Hilweh del Líban. Es tracta d'un casal d'estiu destinat a nens i joves refugiats dins d'aquest camp.

Prop de cent mil persones s'aglutinen en un quilòmetre quadrat situat en els afores de la ciutat de Sidón, al sud del Líban. El camp es troba rodejat per un mur que impedeix la lliure entrada i sortida dels habitants, obligats a haver de transitar pels quatre accessos que controla l'exèrcit libanès; patint així contínues humiliacions. Més del 60% dels habitants del camp de refugiats Ein El-Hilweh són nens i joves que tenen la seva infància condicionada d'una banda, per les limitacions que el propi camp de refugiats té (sanitat, educació, seguretat...) i de l'altra, per les limitacions que el govern libanès imposa als refugiats (dificultat d'accés al mercat laboral, militarització de la zona...).

Informe sobre les violacions israelianes

2009-06-11T08:11:00.004+02:00

Des de la Delegació general de Palestina ens arriba un informe de violacions israelianes al Full de Ruta des de la Conferència de Anàpolis. L'informe mostra que durant aquests 18 mesos Israel:

- Ha continuat l'expansió d'assentaments a tot el territori palestí ocupat.
- Ha continuat la construcció del Mur en terra ocupada palestina (57% dels 723 quilòmetres planejats pel Mur han estat finalitzats).
- Ha continuat la violència contra palestins obtenint com a resultat la mort de més de 1.786 persones i 8.099 ferits.
- Ha continuat el tancament de les institucions palestines en el Jerusalem Oriental ocupat.

Per llegir l'informe complet cliqueu aquí

Testimoni d'un iraquià refugiat, en Yaroub Akram Alí

2009-06-11T08:07:00.000+02:00

Durant el mes de maig, varem poder assistir a una conferència que en Yaroub va donar a la UVic organitzada per la nostra Associació. Avui, podem recordar les seves vivències en la ocupació d'Iraq a través del seu testimoni recullit a la revista El Viejo Topo. Podeu consultar-lo clicant aquí.

Èxit d'assistència a la conferència sobre Iraq

2009-05-18T07:55:00.007+02:00

Més de 60 persones varen assistir diumenge passat a la Sala Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic per escoltar la conferència que Yaroub Akram Alí havia vingut a donar sota el títol 'Democràcia a l'Iraq: entre el mite i la ficció'. La conferència va començar amb un breu resum sobre el conflicte a Iraq que va fer Manuel Tapial, membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría. En Yaroub va començar la conferència explicant com va viure ell la ocupació d'Iraq, va descriure els seus dies de presó veient a companys que morien per les tortures i va explicar que va haver de marxar del seu país degut a les amenaces de mort que rebia a diari. Després d'això, es va obrir un torn de preguntes on el públic assistent va col•laborar activament amb preguntes sobre l'Iraq de Sadam, l'Iraq actual i el futur que li espera a aquest país. Durant una hora i mitja varem poder escoltar de primera mà el que, moltes vegades, no expliquen els mitjans de comunicació: la dura vida d'un refugiat iraquià.

Us adjuntem l'entrevista feta en els matins de TV3 a Yaroub Akram Alí:

No al desnonament del Casal Manel Viusà de Vic!

2009-05-14T13:50:00.002+02:00

Els membres del casal independentista de Vic han estat cridats a judici i han organitzat un concert de protesta. Serà aquest divendres, dia 15 de maig, al Casal independentista Manel Viusà per dir "no al desnonament" del local. El concert es farà de les 11 del vespre al mateix local, amb el grup de Roda de Ter Ressak'a'ska.
El jutge ha iniciat els tràmits per desnonar el casal Manel Viusà de Vic i ha cridat a judici als membres del casal, aquest dijous al matí. L’Ajuntament ha instat als propietaris a pintar la façana amb un dels colors del casc antic, tal com marca la llei (ara és de color negre). El procurador diu que no poden fer res perquè el local està “ocupat”. Els membres del casal independentista ho neguen.

Entrevista sobre Iraq

2009-05-12T07:42:00.001+02:00

El cap de setmana passat va començar el Festival Interpueblos que es celebra cada any al sud de Madrid i que tracta els conflictes a Palestina i Iraq fent un anàlisi de la situació actual i conscienciant a la població d'aquí sobre els refugiats i la vida dins els camps. Ahir van entrevistar al nostre company Manuel Tapial a RNE5 juntament amb Pedro Rojo i Yaroub Akram Alí. Recordar-vos que en Yaroub estarà aquest diumenge a la Vic fent una conferència sobre Iraq. Aquí podeu escoltar la gravació. La qualitat de l'àudio no és massa bona, intentarem solucionar-ho en les següents hores.

Click To Play

Conferència, projecció i sopar sobre Iraq

2009-05-04T08:00:00.006+02:00

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, amb el suport de l'Ajuntament de Vic, ha programat una conferència amb el títol 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció' que serà a càrrec de Yaroub Akram Alí. La conferència es farà el proper 17 de maig a les 7 de la tarda a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic (Torre dels Frares). La conferència comptarà, també, amb la interpretació amb Llengua dels Signes Catalana.

El dia anterior a la conferència, el dissabte al vespre al Casal Boira Baixa de Manlleu hi haurà un sopar de benvinguda a en Yaroub. L'acte començarà a les 9 del vespre amb la projecció del documental 'Iraq: historias de mujeres' i vindrà seguit d'un sopar que valdrà 5 euros. Si vols venir al sopar, envia'ns un e-mail a: culturaipau@gmail.com.

Documentals sobre Palestina

2009-04-24T08:18:00.007+02:00

Avui, des del bloc de la nostra associació, us volem recomanar el web de Mapasonor. Una associació que es dedica a la producció audiovisual com a instrument per promoure els drets humans, l'educació per la pau, les cultures d'arrel o l'avantguarda en l'art treballant des d'una filosofia associativa i donant suport a activitats d'associacions que comparteixen els seus objectius.

Us recomanem la sèrie '48'. Aquest és un projecte on s'observa la vida quotidiana de la població palestina sota la ocupació israeliana a través dels propis testimonis. '48'està concebuda como una sèrie de documentals de set capítols que poden veure de forma independent però que, a la vegada, mantenen una estructura global ja que cada capítol se centra en un tema dins d’un tot. Per veure la sèrie cliqueu aquí.

Concert d'homenatge a Haydée Santamaría

2009-04-21T21:17:00.003+02:00

Us volem recomenar un concert que es farà aquest dissabte. Us el recomanem perquè és un concert en homenatge a Haydée Santamaría. El concert serà a càrrec de la cantant cubana Liuva Maria Hevia. El concert serà a 2/4 de 10 de la nit a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet de Llobregat.

Conferència 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció'

2009-04-20T13:51:00.004+02:00

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría amb el suport de l'Ajuntament de Vic ha programat una conferència amb el títol 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció' que serà a càrrec de Yaroub Akram Alí. La conferència es farà el proper 17 de maig a les 7 de la tarda a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic (Torre dels Frares). La conferència comptarà, també, amb la interpretació amb Llengua dels Signes Catalana.

Rebel.lió a les ones 15.04.2009

2009-04-16T08:49:00.004+02:00

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 15 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries i cinematogràfiques, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem als organitzadors de la 3a Gran Festa de la Cultura Popular que es celebra a Vic aquest cap de setmana.

Proper programa: dimecres 22 d'abril.

Click To Play

Entrevista sobre el Festival Interpueblos que es celebrarà a Madrid durant el mes de Maig

2009-04-15T18:47:00.002+02:00

Durant el mes de maig, l'associació germana de Madrid ha preparat un festival que pretén sensivilitzar a la població sobre el tema dels refugiats i els conflictes bèl.lics. Aquí teniu una entrevista feta a un dels membres d'aquesta organització.

Click To Play

Rebel.lio a les ones 08.04.2009

2009-04-14T22:13:00.003+02:00

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 8 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat i recomanacions literàries, entre d'altres seccions. En aquest programa entrevistem a Javier Couso, en el sisè aniversari de la mort del seu germà Jose Couso, càmera de Tele5 assassinat a Iraq per les tropes nord-americanes.

Proper programa: dimecres 15 d'abril.

Click To Play

MANIFEST DE SUPORT A LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL

2009-04-09T13:55:00.000+02:00

Les organitzacions socials, grups de solidaritat, ONG de desenvolupament i associacions de drets humans, així com les persones de l’àmbit acadèmic i jurídic, enumerades a sota:

AFIRMEM el nostre suport a la decisió adoptada el passat dia 29 de gener pel Jutjat Central d’Instrucció núm. 4 de l’Audiència Nacional d’Espanya, d’admetre a tràmit la querella criminal interposada contra set alts oficials de l’Exèrcit Israelià, incloent a l’exMinistre de defensa israeliana Benjamin Ben Eliezer i el llavors Comandant de les Forces Aèries Israelianes Donen Halutz. El fet denunciat és el llançament d’una bomba d’una tona contra l’habitatge d’un dirigent de l’Hamas, matant a més a més a 14 civils palestins – la majoria d’ells bebès, nens i nenes-, ferint a altres 150 persones, 78 d’elles amb ferides greus i molt greus, i destruint totalment vuit cases i parcialment altres 30 cases.

EXPRESSEM la nostra perplexitat davant la petició presentada pel Fiscal Pedro Martínez Torrijos davant l’Audiència Nacional perquè aquesta arxivés la dita querella, al•legant que el cas està sent investigat a Israel. Com esmenta el text de la querella, resulta difícil admetre els arguments de proporcionalitat i distinció adduïts pel Tribunal Suprem Israelià en una sentència emesa respecte a la política d’assassinats selectius. La suspensió reiterada de la investigació sol•licitada pel moviment israelià Yesh Gvul en relació a l’afer objecte de la querella, va motivar la presentació i admissió d’aquesta per l’Audiència Nacional espanyola. L’advocat encarregat de la querella, com esmenta aquest periòdic, denuncia que la decisió de la Fiscalia ignora la legalitat espanyola per satisfer al Govern israelià, ja que la comissió d’investigació a Israel, té un caràcter administratiu i no judicial. Per tant, no pot ser considerada com una investigació oberta.

CONFIEM que la persecució dels crims de guerra, lesa humanitat, genocidi i altres crims perpetrats contra la humanitat en el seu conjunt, pot acabar amb la impunitat en el món. Per això, i en resposta a les amenaces professades en contra seu, fem aquest pronunciament públic en defensa del principi i exercici de la jurisdicció universal contra aquest i tots els altres crims de guerra que no puguin ser perseguits al territori on s’hagin comès.

TAMBÉ RECORDEM que en qualitat de país signant dels Convenis de Ginebra de 1949 sobre Dret Internacional Humanitari i del Protocol Addicional I als dits Convenis, relatiu a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, Espanya té l’obligació de mantenir intacte en la seva legislació el principi de jurisdicció universal per jutjar els responsables de la comissió de crims de guerra. Per això, considerem que qualsevol modificació legal que tingui com a conseqüència limitar els drets de les víctimes i les obligacions de l’Estat haurà de ser considerada un retrocés en l’exercici de la justícia i un encobriment dels crims tipificats pel Dret internacional.

SIGNEN AQUEST MANIFEST:

ACAT - Catalunya/España (Acció dels Cristians per l’ Abolició de la Tortura), ACSUR - Las Segovias, Al Quds Málaga, Alberto Arce, director de documentales y activista por Palestina, Alberto San Juan Guijarro, actor, Alfons Aragoneses, investigador y profesor en la Universidad Pompeu Fabra, Alliance for Freedom and Dignity de España, Antonio Fernández Tomás, catedrático de Derecho Internacional Público en la UCLM, Asociación Andaluza por la Solidaridad y por la Paz – ASPA, Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría, Asociación de Solidaridad de los trabajadores y trabajadoras de los países empobrecidos, Sotermun, Asociación Elcàlam - Comité de defensa de los derechos humanos en el Magreb, Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos - AEDIDH, Asociación Hispano Palestina Jerusalén, Asociación para las Naciones Unidas en España - ANUE, Asociación Paz con Dignidad, Asociación Pro Derechos humanos de España - APDHE, Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Associació Catalana per la Pau, Associacio Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Catalunya, ATTAC España, Boti García Rodrigo (activista LGTB), Carlo Frabetti. Escritor, matemático y guionista, Carlos Fernández Liria. Profesor de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Taibo, Profesor de la Universidad Autónoma de Madrid, Carmen Pérez González, Profesora de Derecho Internacional Público, Univ. Carlos III Madrid, Carmen Ruiz Bravo, Arabista y Catedrática jubilada de la UAM, Comisión Española de Ayuda al refugiado - CEAR, Comité de Solidaridad con la Causa Árabe - CSCA, Consell de la Joventut de Barcelona, Ecologistas en acción, Elisa Garzón, actriz, Federación de Asociaciones para la Promoción y la Defensa de los Derechos Humanos-España, Fernando Álvarez Uría, sociólogo Profesor de la Universidad Complutense, Ferran Izquierdo Brichs. Profesor de Relaciones Internacionales, Universidad Autónoma de Barcelona, Foro Ciudadano de la Región de Murcia, Francisco Jarauta, Filósofo, François Houtart, Profesor Emérito Universidad de Lovaina, Bélgica, Fundación IEPALA, Fundación Mundubat, Grupo de ONG por Palestina, Ignacio Álvarez Ossorio, Profesor del Área de Estudios árabes e islámicos, Universidad de Alicante, Iniciativa per Catalunya -Verds, Institut de Drets Humans de Catalunya, Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria IECAH, International Jewish Antizionist Network - IJAN, Izquierda Anticapitalista, Izquierda Unida - IU, Jaime Pastor Verdú profesor de Ciencia Política de la UNED, Javier Chinchón Álvarez, Profesor de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales. Universitat Illes Balears, Javier Corcuera Andrino (director de cine), Joan Josep Nuet, Senador de IU por Catalunya, Jorge Montes (historiador), José Manuel Martín Medem, periodista, Josefa Martín Ramírez, Juan Diego Botto, actor, Julia Varela, socióloga, Profesora de la Universidad Complutense, Justicia y Paz, Laura Camargo Fernández (Profesora Universitat de les Illes Balears), Lidia Fernández Montes, Lidón Soriano Segarra (Profesora Universidad Camilo José Cela. Madrid), Lucía Álvarez, actriz, Lucia Mazarrasa Alvear, activista y trabajadora del sector de Salud, Luz Gómez García, profesora de Estudios Árabes e islámicos de la Universidad Autónoma de Madrid, Mairena Solidaria de Sevilla, Manuel Muriel, Margalida Capellà, (Profesora de Derecho Internacional Público en la Universitat de les Illes Balears), Maria Jesús Miranda López (Esker Alternatiboa), Maria Jose Lera, Profesora Titular Universidad de Sevilla, premio Clara Campoamor 2009, Mercè Adrové, Miquel Àngel Llauger, Diputado por el Parlament de les Illes Balears, Movimiento por la Paz - MPDL, Mujeres por la Paz y Acción Solidaria con Palestina, Najaty S. Jabary, Palestinarekin Elkartasuna, Pamplona - Iruña, Partido Comunista de España - PCE, Pedro Martínez Montavez, Catedrático Emérito de la Universidad Autónoma de Madrid, Pierre Galand, Presidente del European Co-ordinating Committee of NGOs on the Question of Palestine - ECCP, Pilar Bardem, actriz, Pilar Salamanca, Plataforma de Solidaridad con Palestina de Sevilla, Plataforma Solidaria con Palestina - Valladolid, Rafael Escudero Alday, Profesor Titular de Derecho, Universidad Carlos III de Madrid, Red de Jóvenes Palestinos, Rosa Regás, Escritora, Santiago Alba Rico, escritor y filósofo, Servei Civil Internacional - Catalunya, Sodepau, Sodepaz - Valladolid, Sodepaz, Taula per Palestina, Illes Balears, Teresa Aranguren, periodista, Unión Sindical Obrera - USO, Willy Meyer Pleite, eurodiputado de Izquierda Unida, Xarxa d’Enllaç amb Palestina,

Rebel.lió a les ones 01.04.2009

2009-04-06T00:00:00.000+02:00

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 1 d'abril de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Sara López, membre de l'Assamblea de Nodo 50, ens parla del portal d'allotjament de pàgines web de caire alternatiu.
Proper programa: dimecres 8 d'abril.

Click To Play

Trailer VI Festival Interpueblos 2009

2009-03-28T20:04:00.009+01:00

Els nostres amics de l'associació de Madrid ja tenen apunt el VI Festival Interpueblos que es celebrarà durant el mes de maig a Madrid. Descobreix el que han preparat per l'edició d'aquest any en el vídeo que pots veure a continuació. Per informació més detallada entra a www.festivalinterpueblos.org o a www.culturaypaz.org.

Rebel.lió a les ones 25.03.2009

2009-03-26T17:31:00.002+01:00

Programa emès per Ràdio Taradell dimecres, 25 de març de 2009. S'hi poden escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. En aquest programa la Georgina, una alumna de la UB que el dimecres de la setmana passada va patir agressions per part dels Mossos d'Esquadra en la manifestació de Barcelona, ens explica el que ella va viure i com han actuat ella i altres estudiants després.
Proper programa: dimecres 1 d'abril.

Click To Play

Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 25 de març

2009-03-24T12:15:00.003+01:00

El proper dimecres 25 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb una estudiant de la UB que, tot i no formar part del grup de manifestants contra el desallotjament de la UB, li va tocar el rebre en la brutal esbatussada dels Mossos d'Esquadra. Coneixarem de primera mà el que es va viure el passat dimecres pels carrers de Barcelona.

Vídeo on es mostren les agressions comeses pels Mossos d'Esquadra, el dimecres passat davant de la Universitat de Barcelona.

Vaga general i mobilitzacions el dijous 26 de març

2009-03-20T10:29:00.000+01:00

Els antiBolonya anuncien una multitudinària vaga general per dijous vinent després de la brutalitat policial contra els estudiants a plaça Universitat.

El portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Xavi Monge, ha convocat pel pròxim dijous 26 de març una 'vaga general' que ha de ser multitudinària i ha demanat a totes les universitats 'que s'hi sumin'. Per aquest mateix dia també s'estan preparant 'mobilitzacions' que pretenen evidenciar 'que si el que volen amb la brutalitat policial és que ens quedem a casa tancats, ho porten clar'. Entitats catalanes defensores dels drets humans, com el Col·legi d'Advocats de Barcelona o SOS-Racisme, s'han sumat a la convocatòria del SEPC per denunciar les accions policials d'aquest dimecres contra estudiants i periodistes 'clarament identificats'.

El SEPC ha convocat, en resposta a la 'brutalitat' de les càrregues policials que van tenir lloc a plaça Universitat, al Departament d'Innovació, Universitats i Empreses i a la Via Laietana al llarg del dimecres, una vaga general d'estudiants universitaris. Xavier Monge també ha explicat que ja s'estan preparant les mobilitzacions que es duran a terme durant la jornada de protesta.

Prou agressions!

2009-03-20T10:25:00.000+01:00

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría es suma al següent manifest contra l'actuació dels mossos del dia 18 de març.

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col•legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denuncia per l’actuació dels mossos en relació als següents

FETS:
A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la contundència de l’actuació policial.
S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Cal destacar que entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.

Per tot això, CONSIDEREM QUE:
Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:

•Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.
Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:
• Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.
• Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.
• Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.
• Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.
• Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.
• Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .

En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.

Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:

• Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.

Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:
1. Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.

2. Que s’apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.

3. Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.

Barcelona, 19 de març del 2009.

Interessant article publicat al diari Público

2009-03-20T07:58:00.000+01:00

"Teníamos que matar a cualquiera, todos en Gaza son considerados terroristas"

El diario Haaretz publica este jueves los testimonios de algunos soldados israelíes que participaron en la última invasión de Gaza, sacando a la luz cómo iban matando a civiles palestinos sin que estos supusieran niguna amenaza para ellos o cómo destrozaban sus casas sin sentido alguno. Durante el transcurso de la operación Plomo fundido, la Comunidad Internacional acusó a Israel de utilizar una fuerza desmedida contra la población de la franja y son muchas las voces que llaman a juzgar al país por crímenes de guerra. Estos testimonios son una prueba más de que Israel no luchaba sólo contra el lanzamiento de cohetes por parte de Hamás.

En el primer número de una serie de conversaciones con los militares que estuvieron en Gaza que serán publicadas a lo largo del fin de semana, Haaretz destaca el testimonio de un líder de un escuadrón de infantería que narra el asesinato de una familia "por error". "Había una casa con toda la familia entera dentro, los llevamos a una habitación. Más tarde, salimos de la casa y entró otro comandante con la orden de desalojar a la familia para montar un puesto de vigilancia desde allí".

"La vida de los palestinos vale mucho menos que la de nuestros soldados"
"Dejó a la familia irse y les dijo que salieran por la derecha. La madre y sus dos hijos no entendieron lo que les decía y se fueron por la izquierda, pero el francotirador que estaba apostado en el tejado no había recibido la orden de dejarlos irse, e hizo lo que se supone que tenía que hacer", dice el oficial al diario.

"No creo que se sintiera mal, porque por la información que tenía, estaba haciendo lo que se le había ordenado que hiciera", prosigue. "Por lo que hablaba con mis hombres, la vida de los palestinos son mucho menos importantes que las de nuestros soldados".

Ética y guerra
Otro oficial explica al periódico la muerte de una anciana que caminaba a 100 metros de una casa tomada por los militares. Según su declaración, había discutido con los mandos algunas órdenes demasiado permisivas. Esas órdenes dejaban a los soldados desalojar las casas a su antojo y disparar contra sin avisar antes a los residentes. "Teníamos que matar a cualquiera. Todos allí son considerados terroristas".

Ni siquiera los mandos veían la necesidad de hacer lo que se hizo, "pero ninguno de ellos diría nada en contra", añade. "Pintar en las paredes 'muerte a los árabes', coger todas las fotos de familia y escupir sobre ellas, sólo porque puedes... Creo que esto es lo más importante: entender hasta qué punto ha caído la ética del Ejército. Es de lo que más me voy a acordar", termina.

Investigación abierta
Entre los soldados que cita el diario figuran pilotos de combate y soldados de infantería, y sus testimonios se contradicen con la postura oficial del Ejército israelí de que sus fuerzas siguieron un alto comportamiento moral durante la operación. El jefe del servicio jurídico del Ejército israelí, Avijai Mendelblit, ha ordenado abrir a la Policía Militar una investigación sobre las circunstancias de los sucesos relatados por los soldados, que considera "erróneos" e "inaceptables" para las Fuerzas Armadas de Israel.

Rebel·lió a les ones 18.03.2009

2009-03-17T23:53:00.001+01:00

Programa que s'emetrà per Ràdio Taradell demà, 18 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. AcabInteressant entrevista a Enric Duran. Programa gravat avui a les 18.00h de la tarda.
Proper programa: dimecres 25 de març.

Click To Play

Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 18 de març

2009-03-17T10:16:00.001+01:00

El proper dimecres 18 de març en el programa 'Rebel·lió a les ones' que s'emetrà per Ràdio Taradell a les 7 de la tarda analitzarem temes d'actualitat des d'una visió crítica, us recomanarem un llibre i una pel·lícula de caire social i parlarem amb Enric Duran, l'activista que va expropiar 492 mil euros a 39 bancs i que ha tornat amb una nova publicació que marca l’inici de la campanya “Podem viure sense capitalisme” que planteja un seguit d’alternatives al mercat i pretén impulsar una vaga contra els bancs.

Vídeo de la campanya "Podem viure sense capitalisme":

Rebel·lió a les ones 11.03.2009

2009-03-12T09:46:00.002+01:00

Programa emès per Ràdio Taradell l'11 de març de 2009. En ell hi podras escoltar notícies d'actualitat, recomanacions literàries i cinematogràfiques. Acabarem el programa amb una tertúlia sobre el polèmic projecte d'aeroport a Taradell que finalment no es farà. Per llegir l'editorial, la secció imaginària i les recomanacions entra al bloc del programa: www.onesrebels.blogspot.com. Proper programa: dimecres 18 de març.

Click to play

Finalment, Taradell diu no a l'aeroport

2009-03-12T07:39:00.000+01:00

Taradell no tindrà aeroport. L’alcalde de Taradell, Lluís Verdaguer, ha decidit no presentar el projecte d'aeroport corporatiu que la Generalitat vol fer a la Catalunya central. Al final de l'assemblea informativa, convocada ahir al vespre, va explicar que ‘estem davant una oportunitat econòmica única per Taradell' i que podria crear diversos llocs de treball i ser una oportunitat turística, però ha afirmat que Taradell es pot seguir coneixent per altres aspectes turístics. Va dir que l’obligació de l’ajuntament era escoltar abans de donar una opinió i va demanar disculpes als veïns afectats ‘pels dies d’angoixa que esteu passant’. Segons Verdaguer, 'per tenir un aeroport hauríem de tenir plans extensos sense valor per l’agricultura, sense valor ecològic i sense masies històriques'. També va recordar altres problemàtiques com la MAT on ningú va tenir en compte l'opinió dels taradellencs. Va acabar dient: 'Taradell ha estat capaç d’escollir el seu futur amb llibertat i sense fractura social’. Esperem que en altres futurs projectes, que segur que n'hi hauran, els taradallencs continuem fent força per aconseguir el que volem.

ERC de Taradell diu no a la proposta d'aeroport corporatiu

2009-03-10T13:09:00.001+01:00

Ara mateix acabem de rebre un comunicat de premsa d'ERC de Taradell on es mostren clarament contraris a la construcció de l'aeroport corporatiu perquè diuen que no respon al model de poble ni de comarca que es defensa des d'ERC. Aquí el podeu llegir:

ESQUERRA DIU NO A LA PROPOSTA D'AEROPORT CORPORATIU

El grup municipal d’ERC-AM a Taradell va assabentar-se, tot just el passat dimecres, de la possible ubicació d’un aeroport corporatiu, d’inversió privada, a la zona del Colomer, prop del nucli urbà de Mont-rodón.

Atenent a aquest fet, el grup d’Esquerra va realitzar una reunió ahir dilluns, en la que es va expressar una unànime posició contrària al projecte d’aeroport proposat pel Consell Comarcal d’Osona.

Entenem que aquest projecte, per totes les implicacions que suposa, no respon al model de poble ni al model de comarca que defensem des d’Esquerra. Ni des del punt de vista social, ni econòmic, ni territorial.

Per coherència diem NO al projecte d’aeroport, i refermem la voluntat de continuar essent claus en la defensa d’un model de poble equilibrat i sostenible. En aquesta mateixa zona, la nostra actuació ha estat decisiva per preservar zones amenaçades per altres infraestructures, com ara un polígon, una fàbrica de pinsos o un creixement urbanístic desmesurat del mateix nucli de Mont-rodón. I mai, en cap d’aquests casos, hem cedit a cap tipus de pressió, en coherència amb el nostre model de poble.

Entenem que la nostra posició es referma no solament per les conviccions del nostre grup, sinó també pel rebuig al projecte que han expressat tant a nivell institucional com particular moltes persones de Taradell i de municipis veïns.

Esquerra Taradell

D'altra banda, ahir dilluns, Tona va aprovar una moció contra la construcció de l'aeroport empresarial al municipi veí de Taradell

Tona no està d'acord en què l'aeroport empresarial se situï al nucli de Mont-rodon de Taradell, ja que afectaria una part del seu terme municipal. Així ho diu el text d'una moció aprovada aquest dilluns amb el vot favorable dels regidors dels grups de CiU i Tona Futur que formen part del consistori. En el text, aprovat en un ple extraordinari d'urgència, es destaca el caràcter 'elitista' d'aquest tipus de transport i es denuncia que una instal·lació d'aquestes característiques pot provocar 'greus molèsties' a la població que resideix 'a les proximitats'. Una quarantena de veïns contraris al projecte van assistir al ple extraordinari on es va aprovar la moció.

Un curt d'animació per descobrir l'aïllament de Gaza

2009-03-10T10:48:00.001+01:00

'Zona cerrada' és un curt dels creadors de la pel.lícula d'animació Vals con Bashir que descriu el bloqueig imposat per Israel a la franja de Gaza des de fa un any i mig. El protagonista, un nen, corre empaitant un ocell i s'ha de parar perquè queda atrapat. No pot sortir de l'empobrida franja cap a Cisjordania. Tampoc pot moure's en vaixell. Quan intenta creuar el pas de Rafah amb Egipte, les autoritats egipcies i israelianes li prohibeixen. Cauen bombes, però no té on refugiar-se. Només pot córrer sense rumb.

En 90 segons, Yoni Goodman, director del curt, busca l'empatia dels espectadors perquè siguin capaços de veure als residents de Gaza "com el que son: un milió i mig d'èssers humans als que se'ls hi prohibeix aconseguir les seves aspiracions perquè els seus moviments estan limitats". "Espero que quan la gent vegi el curt, sigui capaç de desvincular-se de les associacions automàtiques sobre el be i el ma", ha dit Goodman, que ha creat la peça per una ONG israeliana, Gisha, que treballa per la llibertat de moviment dels palestins.

Tertúlia a Ràdio Taradell en contra de l'aeroport

2009-03-09T12:28:00.004+01:00

Degut al debat generat a Taradell sobre la possible construcció d'un aeroport a la zona de Mont-rodon, el programa 'Rebel·lió a les ones' del proper dimecres tindrà una durada d'una hora i mitja ja que es farà una tertúlia per parlar-ne. Donarem raons en contra de l'aeroport a Taradell. En parlarem amb:

- Eudald Sentmartí, portaveu del grup de veïns afectats.
- Josep Ors, membre del GDT (Grup de Defensa del Ter).
- Ramon Felip, president de la Unió Empresarial de l'Anoia, que aposta per la remodel·lació de l'aeròdrom que ja hi ha a l'Anoia.
- Toni Casassas, portaveu del grup ERC de l'Ajuntament de Taradell.

Després de la tertúlia retransmetrem en directe la xerrada informativa de l'Ajuntament de Taradell sobre l'aeroport.

NO a l'aeroport! No volem l'aeroport a Taradell!

2009-03-09T08:42:00.003+01:00

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría es proclama totalment en contra de la construcció de l'aeroport a Taradell.

Dijous passat el Consell Consell Comarcal d'Osona va donar a conèixer la proposta d'ubicació del nou aeroport corporatiu, a la nostra comarca. La proposta és la zona de Mont-Rodon, entre la C-17 i la via del tren. Ara és l'ajuntament de Taradell el que ha de presentar el projecte definitiu, o per altre banda rebutjar-lo. És aqui on la movilització popular ha de ser efectiva, és ara que hem d'informar-nos del que ens ve a sobre, i és ara que hem d'actuar! No volem un aeroport elitista i que no respon a la demanda de la població! No volem més agressió al medi natural! No volem soroll acústic produït pels motors dels avions! No a l'aeroport! Això es pot aturar!

Tu què hi pots fer:
- firmar contra la construcció de l'aeroport. Trobaras fulls de recollida de firmes a diferents establiments de Taradell. (Llegeix el manifest a: http://documents.scribd.com/docs/1z4lrsdc6d91l5e4wcxm.pdf)
- assistir a les xerrades informatives. Dimecres a les 20.30h xerrada informativa de l'Ajuntament de Taradell a Can Costa. Si no diuen que NO es construirà l'aeroport a Taradell, divendres hi haurà una xerrada de veïns afectats a Can Costa.

Només quatre notes pels que encara no els quedi clar que el projecte NO pot tirar endavant:
- l'aeroport serà de gestió privada. El concurs de la Generalitat és públic però s'adjudicarà a una empresa privada. Qui hi surt guanyant? Continuarem enriquint als més rics?
- la creació de l'aeroport generaria una greu agressió al territori amb un impacte ambiental notable sobre el nostre espai. A més, ocasionaria un impacte negatiu sobre l'activitat de turisme rural que es basa en els valors naturals i la tranquilitat que ofereix aquest entorn. Això és el que volem? Volem que es destrueixin els nostres espais naturals i agrícoles? Deixarem perdre el que és l'essència de la nostra comarca?
- prenent com a referència, com fa la Generalitat, l'aeroport de Farnborough (Anglaterra): hi hauria uns 40 vols diaris... per realitzar maniobres d'aterratge i enlairement els avions volen durant molts quilòmetres a poca alçada. Això no provoca un impacte acústic considerable? La salut acústica no és important?
- encara no hi ha res decidit. L'última decisió la té l'Ajuntament de Taradell. Això que cap programa electoral de cap candidatura de Taradell proposava competir per l'aeroport corporatiu... Diuen que volen consens polític i social... És l'hora de dir-hi la nostra! No volem l'aeroport a Taradell!

MANIFEST DELS VEÏNS AFECTATS: Aeroport de Mont-rodon (Ajuntament de Taradell)

Els sotasignats, veïns de Taradell, i de la Comarca majors d’edat, amb el seu corresponent DNI., davant l’obertura del termini de presentació de propostes per a l’emplaçament del futur aeroport d’empresa de Catalunya, i essent considerat el pla de Mont-rodon, (zona del Colomer) com a possible ubicació,

Volem manifestar:

El nostre més absolut rebuig , a una obra d’aquestes dimensions, que necessita una superfície de 200 hectàrees per al desenvolupament aeroportuari, que hauria de permetre la construcció de la pista de 2.000 metres de longitud, la terminal i les instal•lacions requerides, (hangars, escoles i centres de manteniment).

El nostre rebuig ve motivat per les següents afectacions:

• Especial afectació als veïns de la zona propera en particular, i els de la Comarca d’Osona en general
Als propietaris, o arrendataris de les finques .
Als veïns de les masies properes.
Als veïns del barri de Mont-rodon i tots els veïns del Municipi de Taradell.
Una bona part dels habitants de la Comarca d’Osona, en especial tindran una afectació molt important, tots el de Tona, Malla, Sant Miquel de Balenyà, i altres habitants de municipis afectats pel radi d’acció de l’aeroport.

• Impacte visual, sonor i mediambiental per tota la comarca, (senyalitzacions lluminoses en els diferents turons).
• Impacte paisatgístic de grans dimensions, amb el típics turons (terrers), d’alt valor geològic.
• Posant en perill diferents hàbitats naturals d’ocells i diferents espècies animals.

També cal destacar que es una:
• Zona amb alta densitat, concentració de molt habitatges, amb la seves corresponent infraestructures, particulars i locals.
• La infraestructura proposada, està pensada per un model d’usuaris elitista, que poc tindran a veure amb la Comarca, recordem que està pensat per jets d’empresa.
• Xarxa elèctrica molt propera, amb torres d’alta tensió.

Aquest projecte representa un canvi de model productiu i social, a la zona en particular, i també a la Comarca d’Osona, una ferida d’aquestes dimensions fa poc viable el sistema actual. Si bé el nou projecte pot crear llocs de treball , també es cert que en destruirà d’altres. Hem de subratllar el teixit comercial i social que existeix avui i que malgrat les dificultats ens manté vius i ens dona qualitat de vida.

Es per tot això que hem exposat que,

Demanem, a l’alcalde, i a tot l’ajuntament de Taradell , que tingui en compte totes les signatures presentades, i renunciï a presentar-se per la proposta per a l’emplaçament del futur aeroport d’empresa de Catalunya, anunci publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, amb el DOGC núm. 5326 del 25/02/2009.

Taradell, a sis de març de 2.009

COMUNICAT DE PREMSA DEL GRUP DE DEFENSA DEL TER SOBRE UN NOU AEROPORT A OSONA:

Davant de les informacions que insistentment assenyalen que algunes administracions estan promovent la construcció d’un nou aeroport per a jets privats a la comarca, volem manifestar:

1.- El transport privat aeri és totalment elitista i no respon a cap utilitat pràctica ni demanda de serveis que la població de la comarca reclami. A més, genera greus molèsties permanents a la població que resideix a les proximitats, degut a la contaminació acústica que inevitablement provoca. També comportaria un empitjorament de la contaminació atmosfèrica i un impacte paisatgístic molt sever. Els vols dels avions privats també incideixen directament en el canvi climàtic. Entre totes les formes possibles de transportar i desplaçar-se és la menys eficient i ecològica. La decisió de potenciar aquest tipus de transport és contrària als objectius europeus, que fixen obligatòriament una reducció progressiva de les emissions de CO2 a l’atmosfera.

2.- La decisió d’optar a la construcció d’aquest aeroport s’hauria pres totalment d’esquena a la voluntat i sensibilitat social de la població de la comarca i dels pobles afectats, que de manera cada vegada més insistent, s’està pronunciant a favor d’un major respecte dels recursos naturals i per la preservació del caràcter principalment rural d’Osona, com a alternativa de futur davant del risc de ser absorbits dins d’una gran àrea metropolitana cada vegada més congestionada.

3.- Els projectes d’infraestructures en comunicacions que es preveuen actualment ja suposen una greu agressió al territori. Actualment, s’està fent el desdoblament de la C-17 fins a Ripoll, i es preveu el proper desdoblament de l’Eix transversal en tot el seu recorregut, el desdoblament de la via del tren fins a Barcelona i, més a llarg termini, la construcció del Tren Transversal. A això, cal afegir-hi la previsió de construcció de diverses carreteres secundàries, a més de la planificació de vials orbitals als nuclis urbans, de nombrosos polígons industrials a moltes poblacions de la comarca i de diverses zones residencials, d’iniciativa pública o privada. L’accelerada depredació del territori que hi ha en curs és del tot desproporcionada i atempta greument contra la preservació de sòls de gran valor agrícola, dels espais naturals, de les masies, del paisatge i d’un patrimoni històric molt valuós. S’enterra sota l’asfalt i el creixement urbanístic les nostres millors reserves de futur.

4.- Si a això hi afegim ara la construcció d’un nou aeroport, amb tots els edificis i serveis adjacents, accessos, i equipaments diversos, l’ocupació i destrucció de la part central de la Plana de Vic esdevindrà gairebé total. Els espais naturals i agrícoles passaran a ocupar-hi només petites porcions marginals de territori.

5.- Un projecte d’aquest enorme impacte i abast no és acceptable sense escoltar i tenir en compte, abans, l’opinió majoritària de la població afectada. Per aquest motiu reclamem que, prèviament a optar formalment per a la construcció d’una infraestructura d’aquesta mena, es promogui un debat popular vinculant, consultant a la població. Exigim que els alcaldes i consellers comarcals es comprometin formalment a respectar la voluntat majoritària de la població. Per tant, reclamem que es paralitzi immediatament qualsevol decisió política orientada a la construcció de l’aeroport mentre no es conegui quina és l’opinió de la població de la comarca.

6.- Per al GDT la lluita per una gestió correcta del territori és considerada prioritària. Reclamem de les administracions públiques i partits polítics implicats que es posicionin sempre amb el degut respecte a les persones, a l’ecologia, el medi natural i a la preservació del territori. Entenem que aquesta és l’única política que pot garantir també una bona qualitat de vida per a tota la població.

Manlleu, a 4 de març de 2009.
GRUP DE DEFENSA DEL TER

Vaga nacional contra Bolonya el dijous 12 de març

2009-03-05T16:32:00.005+01:00

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) planta cara al mercantilisme i la privatització de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) o Pla de Bolonya.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans veu amb molta preocupació els atacs constants de les administracions estatals i autonòmiques a l'educació publica d'aquest país. Nosaltres no permetrem que el futur quedi compromès pels interessos d'uns quants i per tant pensem plantar cara als projectes que actualment pretenen solucionar els problemes dels nostres instituts i universitats encaminant-les al mercantilisme i la privatització.

Com a resposta al la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) o Pla de Bolonya, el SEPC insta a tots els estudiants de secundaria i d'universitat a sumar-se a la Vaga nacional del dia 12 de març i a assistir a les manifestacions que es realitzaran a varies ciutats dels Països Catalans, sota el lema “Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya”.

Convocatòries de vaga i manifestacions:
12 de Març: Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!

Barcelona: 12h. Plaça Universitat
Girona: 12h. Plaça Catalunya
Lleida: 11.30h. Plaça Víctor Siurana (davant del rectorat)
Tarragona: 12h. al Campus Catalunya

Rebel·lió a les ones 04.03.2009 (primer programa)

2009-03-05T07:38:00.003+01:00

Ahir vam fer el primer programa de ràdio de l'associació a Ràdio Taradell. Si no vas escoltar-lo, ara ho pots fer aquí o entrant al bloc del programa Rebel·lió a les ones.

Rebel·lió a les ones 04.03.2009

"Erased. Wiped off the map"

2009-02-26T08:02:00.009+01:00

Us presentem el tràiler promocional del documental gravat per Alberto Arce en plena massacre a Gaza. Impresionant...

Alberto Arce el publicava ahir al web de 'El mundo' juntament amb un extens text de presentació. N'hem seleccionat aquesta part:

'Borrados del mapa' está construido a partir de las imágenes que filmé empotrado con los civiles, con un chaleco de paramédico, viajando en las ambulancias de la Media Luna Roja. Son las imágenes que filmaba mientras escribía textos para este periódico y, en un diálogo imaginario, me habría gustado que viesen aquellos periodistas que decidieron aceptar empotrarse en la jaula que los israelíes diseñaron para ellos en la frontera.

El documental se compone a partir de las imágenes que Israel quería ocultarle al mundo en un batalla, la de la comunicación, que quienes logramos entrar y permanecer en Gaza hemos logrado ganar en nombre de la buena salud y vigor del periodismo. Llegando, en barco, donde nadie quería que estuviésemos. Nos hemos empotrado con los equipos médicos, en defensa de la libertad de información, mientras se fuerza a decenas de periodistas a trabajar empotrados desde los ejércitos y aceptando sus reglas.

No es sólo el relato del ataque israelí contra la Franja de Gaza, que habla por sí mismo y cada espectador podrá valorar después de verlo. Tiene valor en tanto único testimonio audiovisual de los hechos. Más allá de su calidad como pieza, pendiente de la decisión del público, constituye un ejercicio de defensa de la libertad de expresión e información. Siempre que un gobierno o un ejército traten de ocultar los efectos que sus ataques generan sobre la población civil, un periodista estará presente para molestar, con su libreta y su cámara. Para vencer en nombre de la libertad.

¿He tenido la inmensa suerte de que esta vez, por casualidad, me ha tocado a mí? ¿O me he limitado a aplicar esas viejas reglas del oficio que parecen olvidarse? El emperador está desnudo, y seguimos contándolo como si estuviese vestido. Frente al eterno conflicto palestino-israelí, la ocupación israelí de Palestina, la más larga e ilegal de la historia. El niño que grita y espera. ¿Estaré loco o conseguiré con este trabajo que poco a poco comience a modificarse la narrativa de referencia en torno a Palestina y cómo contar la ocupación y bloqueo a la que se encuentra sometida?

Erased-Wiped off the map from C.I. COMUNICACIÓN on Vimeo.

Més informació al web promocional del documental: www.wipeoffthemap.com

Israel, culpable de crims contra la humanitat

2009-02-24T07:31:00.004+01:00

El Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa de la Missió Diplomàtica Internacional Humanitària RWANDA 1994 ha comunicat a la comunitat internacional la primera sentència internacional contra els crims de la humanitat i el genocidi sobre la infantesa palestina de la Gaza.

Aquest tribunal, compost per 14 fiscals internacionals de drets humans d'11 països (9 d'Amèrica llatina, 1 de l'Àfrica i 1 d'Àsia), denuncia "els crims aberrants i l'avenç sistemàtic de l'infanticidi contra els nens i nenes de la Gaza, per part de l'exèrcit israelià, on ha violat totes les Convencions Humanitàries de Ginebra, totes les Declaracions Internacionals de Drets Humans, i ha usat com a mètode de guerra l'atac sobre la població civil".

La sentència està integrada per les proves dels atacs sobre la població infantil palestina i la violació a les lleis internacionals i de l'Estatut de Roma, amb testimonis de nens i mares, recopilats des de Gaza, acompanyat de les firmes i peticions de milers de persones d'Amèrica Llatina, Espanya i Europa, l'Àfrica i Àsia.

El Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa assenyala que la infantesa palestina a Gaza "ha viscut sota el genocidi de les bombes, de les metralletes, i de la utilització com a escuts humans dels nens per part de l'exèrcit israelià," on hi ha 700.000 nens i nenes "que van ser sotmesos a matances, assassinats, a crims contra la humanitat, al genocidi, al bloqueig humanitari, segrest i a la destrucció de de les seves escoles, de les seves llars, de les seves famílies, de les seves cases".

La condemna recorda un total de 6.600 de morts i ferits durant els 22 dies que ha durat l'operació militar israeliana contra Hamás al territori palestí. Els ferits, ascendeixen 5.320, entre els quals hi ha 1.855 nens i 795 dones. Tenint en compte, també, que uns altres 55.000 palestins han hagut de desplaçar-se de les seves llars pel conflicte. "Suficients proves de la perpetració de les pitjors atrocitats que ha viscut la infantesa palestina a Gaza, un camp de concentració, un camp de matances, on sumen mes de 280 nens morts i mes de mil nens ferits, xifra que augmenta dia a dia, un nou genocidi com el de Bòsnia, el de Rwanda, el de Txetxènia", afirma el Tribunal.

Sergio Tapia, President del Tribunal Internacional sobre la Infantesa afectada per la Guerra i la Pobresa: "Si no podem combatre els Crims contra la Humanitat, almenys els denunciem perquè no es cometin en silenci".

"Rebel.lió a les ones", el nou programa de ràdio de l'associació

2009-02-20T19:25:00.004+01:00

Dimecres, 4 de març, arriba "Rebel.lió a les ones" a Ràdio Taradell. Un nou programa que et parlarà d'allò que els altres mitjans no volen tractar. Escolta "Rebel.lió a les ones" cada dimecres a les 19:00h i els diumenges a les 22:00h al 106.7 FM o a l'apartat "en directe" de www.radiotaradell.net. Et presentarem altres vies. T'acostarem a altres realitats. Continuem canviant el ritme del mon...

Escolta la falca promocional del programa:

Click To Play

El dia de solidaritat amb Gaza a EL9TV

2009-02-17T00:35:00.014+01:00

Dilluns passat els mitjans locals van mostrar al seu informatiu el dia de solidaritat amb Gaza que varem celebrar el passat dissabte. Aquí hi ha la notícia d'EL9TV.

Crònica del Dia de solidaritat amb Gaza a Vic

2009-02-15T21:08:00.026+01:00

Dissabte passat Vic va ser l’escenari dels actes de solidarització amb Gaza que diverses entitats de Vic varem promoure en motiu de la massacre comesa en aquest territori i perquè no s’oblidi el que encara està passant.

L’activitat començava a les 4 de la tarda amb la lectura d’un manifest en el que es cridava al boicot als productes israelians i on l’organització ens solidaritzàvem amb el poble palestí i el seu legítim dret a la resistència davant l’ocupació. En el manifest s’afirmava com a únic camí per la pau, el reconeixement del dret al retorn dels refugiats, l’acabament de l’ocupació i la compensació a les víctimes, així com també la creació d’un tribunal especial que jutgi per “Crims contra la Humanitat i Genocidi” als alts comandaments militars i representants polítics amb responsabilitat en matances i persecució als territoris ocupats.

Lectura del manifest d'obertura del Dia de Solidaritat amb Gaza

Te solidari durant els actes a la Plaça de la Catedral de Vic

Tot i el fred, desenes de persones van escoltar la lectura de cartes escrites per nens palestins refugiats al Líban que va anar seguida d’un concert del cantautor palestí català Nabil Mansour. Una versió de la cançó “Palestina” de Lluís Llach va captar l’atenció d’espontanis que passaven per la plaça de la catedral. Però el punt àlgid del concert va arribar amb una versió particular de “L’Estaca” que combinava estrofes cantades amb català i àrab. La lectura d’un poema de l’autor palestí Mahmud Darwish titulat “Passaport” va servir per finalitzar els actes a la plaça de la catedral.

Lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban

Concert del cantautor català-palestí Nabil Mansour

Lectura de Poemes de Mahmud Darwish

La pel•lícula “Domicilio privado”, que es va projectar al Centre Comunitari del Remei, va obrir els ulls als espectadors generant preguntes sobre la realitat diària en que viuen els palestins. En la pel•lícula es podia veure com l’exèrcit israelià ocupava la casa d’una família palestina i els obligaven a viure en una habitació mentre ells habitaven la part superior de la casa fent-los servir, així, com a escuts humans. El debat més intens arribava a les 8 de la tarda al Casal Claret amb una xerrada del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic. Ell va situar històricament el conflicte entre Israel i Palestina afirmant que Israel fa 61 anys que fa terrorisme d’estat i que Europa no hi fa res al respecte. Manuel Tapial, membre de l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Vic va tancar la xerrada demanant als polítics osonencs que, com a representants de la societat, actuïn des dels ajuntaments presentant mocions condemnatòries a l’Estat d’Israel i amb la crida al boicot dels productes israelians.

Xerrada 'Palestina. 61 anys d'ocupació' a càrrec del Dr. Sami i Manuel Tapial

La part més festiva de la jornada arribava a les 10 de la nit a la Torratxa. Marc Puigdomènech obria el concert solidari cantant temes de protesta. A ell el seguiria el grup Inumazigh, que format per catalans i amazighs, van fer gaudir a la gran quantitat de públic que ballava al ritme de la música amazigha. La diada acabava a altes hores de la matinada amb un punxadiscs.

Tancament del Dia de Solidaritat amb Gaza amb un concert a la Torratxa

Concert del cantautor Marc Puigdomènech

Concert del grup català-amazigh 'Inumazigh'

Des de l’organització volem destacar la interculturalitat en el públic que va assistir als diversos actes. Tot i no haver tingut una afluència massiva de gent, estem molt contents del resultat final. La recaptació econòmica obtinguda al llarg del dia, a través de guardioles solidàries, arriba als 200 euros. Aquests diners es sumaran a la resta de diners recaptats per l’Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría de Leganés que a finals de mes de Març enviarà aquests diners a la ONG palestina Health Work Committees que gestiona diversos hospitals de Gaza.

Per veure les fotos publicades a osona.com clica aquí.

Avui, dia de solidaritat amb Gaza a Vic

2009-02-14T14:04:00.007+01:00

ACTES PREVISTOS PER AVUI A VIC:

PLAÇA DE LA CATEDRAL
16:00h – Benvinguda, lectura del manifest i te solidari
16:10h – Lectura de cartes dels nens refugitats
16:30h – Concert de Nabil Mansour, cantautor català-palestí
17:00h – Lectura de poemes de Mahmud Darwish

CENTRE COMUNITARI DEL REMEI
18:00h – Projecció de la pel.lícula palestina “Domicili Privat”

CASAL CLARET
20:00h – Xerrada “Palestina. 61 anys d’ocupació” a càrrec del Dr. Sami Mahmud Abdul Jawad i Manuel Tapial

LA TORRATXA
22:00h – Concert de ‘Marc Puigdomènech’ i ‘Inumazigh’

MANIFEST D'OBERTURA:
La Impunitat d'Israel. Una nova forma de totalitarisme?

Són ja 61 anys d'ocupació, de matances, d'extermini d'un poble. Sabra i Chatila, Yan Junis, Jenin....

Des de l'any 1951, desenes de resolucions de l'ONU han estat reiteradament incomplertes per l'Estat d'Israel sense que s’hagi produït cap sanció, bloqueig ni intervenció militar de forces per la pau.

Amb tristesa, durant el mes passat, vèiem com Gaza patia els atacs més durs dels últims 30 anys sense que, de moment, la Comunitat Internacional hagi resolt cap condemna ni cap sanció a l'Estat d'Israel.

Tot els que hem participat activament en les manifestacions de Barcelona, o a qualsevol altra part del món, ens hem desmuntat en veure com els partits (que en teoria són progressistes i que tenen el poder a la majoria d’aquestes ciutats) censuraven la paraula “Genocidi” fent-la canviar pel terme “massacre” amb la finalitat de no incomodar més del compte a “l’estat amic” i, sens dubte, per no sentir-se còmplices del que, d'alguna manera, estaven recolzant: un Estat terrorista que practica l'Apartheid des de fa 61 anys i que és la continuïtat del sistema colonial dels anys 50.

Ens han mostrat dues cares: la primera, aplaudint unes eleccions lliures i democràtiques a Palestina, resultant implacables pel seu joc net davant dels ulls de milers d'observadors internacionals. I, la segona, censurant el govern (democràticament escollit) per no ser afins a les idees d’occident. Tot això, fa que Europa al complet no tingui cap autoritat moral de donar lliçons de democràcia. Serà la decaiguda de la vella Europa? Estarem davant un nou sistema totalitarista en procés de definició?

Dos anys de bloqueig a Gaza, amb la permissivitat i complaença d'Europa. On és la dignitat política i humana dels nostres polítics?

Perquè som ciutadans. Perquè volem exercir de ciutadans. I perquè tenim la capacitat de decidir. Des d’aquest acte, cridem al boicot a tots els productes d’Israel i, una vegada més, convidem als nostres polítics a trencar qualsevol tipus de relació: econòmica, educativa, militar, o de qualsevol altre tipus, amb Israel. Cridem a la ruptura de relacions amb un estat confessional, racista i que ja fa 61 anys que està practicant un Genocidi calculat, amb la complicitat de EE.UU. i Europa. El manteniment de qualsevol tipus d'acord (sigui d'intercanvi comercial o de qualsevol altre tipus) amb Israel és immoral i fa als governs de la Generalitat , de l'Estat Espanyol i d'Europa còmplices de Genocidi.

Per reafirmar-nos en l’aposta pel Boicot a Israel, només hem de recordar els anys 80 quan a Sud-àfrica, sota règim de l’apartheid, existien ciutadans de diferents categories depenent de la raça. A través de campanyes de boicot a nivell internacional es va aconseguir afeblir l’economia i el règim de l’apartheid fins a fer-lo desaparèixer. Avui, Nelson Mandela, és el referent de tota aquella lluita. Una cosa similar és el que està passant a l’estat d’Israel avui. On, pel fet de no ser jueu, es restringeixen els drets de ciutadania i no es respecten els drets humans

Des de l'organització del “Dia de solidaritat amb Gaza” de Vic volem mostrar la nostra solidaritat amb el poble palestí i el seu legítim dret a la resistència davant l'ocupació. Des d'aquí, neguem que Israel exerceixi de qualsevol tipus de “legítima defensa” sinó que practica un terrorisme d’estat. Només fa falta veure la Història dels últims anys per adonar-se’n: l’ocupació del Líban, Síria i Palestina. Afirmem també que l'únic camí per a la pau és el reconeixement del dret al retorn dels refugiats, l’acabament de l'ocupació i la compensació a les víctimes, així com també, la creació d'un tribunal especial que jutgi per “Crims contra la Humanitat i Genocidi” a tots els alts comandaments militars i representants polítics amb responsabilitat en matances i persecució als territoris ocupats.

Visca la lluita del poble palestí!!

Avui tots som Palestins!!

No a la utilització de nens i nenes soldat

2009-02-12T11:51:00.003+01:00

Avui és el Dia Internacional contra la Utilització de Nens i Nenes Soldat. A finals del mes passat es va obrir el primer judici al Tribunal Penal Internacional contra Thomas Lubanga (líder d'una facció rebel de la RD del Congo) pel reclutament de nens i nenes soldats. Centenars de nens i nenes van ser segrestats, torturats, violats, obligats a matar i, en molts casos, a morir sense saber què és la infància. Encara queda molt per fer: desenvolupar el marc legal que impedeixi que cap menor més sigui utilitzat com a soldat, pressionar fins a alliberar als que encara segueixen en mans de milícies i grups armats i assegurar que aquests nens i nenes són desmobilitzats i reintegrats a les seves famílies, pobles i col•legis, d'on mai haurien d'haver sortit.

300.000 nens estan obligats a participar en conflictes armats. Milers de nens i nenes de Colòmbia, Sudan, el Congo, Libèria, Afganistan, Sri Lanka, Birmània, Nepal... són testimoni dels abusos que es cometen contra l'infància en aquestes regions de conflicte. Es calcula que hi ha uns 300.000 nens i nenes a tot el món que han estat obligats a agafar les armes. Són reclutats a la força, tant per ampliar els exèrcits regulars com de grups rebels i guerrilles.

Encara que moltes organitzacions civils segueixen el destí d'aquests nens, aquest exèrcit infantil és convertit en part integrant de l’infraestructural militar. En un informe de l'ONG alemanya Plan titulat "A la ombra de la guerra" es desvela que un de cada tres nens soldats és nena. Unes 200.000 nenes viuen a l’ombra d'un conflicte armat.

Uns 26 països tenen a nens dins els seus exèrcits. El país que més ha buscat d'aquesta força és Birmània on es calcula que hi ha uns 100.000 nens i joves menors de 18 anys en el seu exèrcit. Els militars incendien poblats sencers, segresten nens i els obliguen amb violència i drogues a integrar-se a l'exèrcit. Moltes vegades, són capturats quan van cap a l'escola i són obligats a treballar com a guàrdies, missatgers, espies i fins i tot en la lluita armada.

L'any 2012 marcarà el desè aniversari de la promulgació del tractat internacional sobre nens soldats. Al llarg dels pròxims anys la comunitat internacional ha d'honrar la seva promesa de posar fi a la utilització de nens i nenes en els conflictes armats.

Més informació:
http://www.menoressoldado.org
http://www.redhandday.org
http://www.child-soldiers.org/home

Informes:
http://unicornio.freens.org/profpcm-aux/juventud/UnicefNinosSoldado.pdf
http://documentacion.unicef.es/

Querella criminal contra Pilar Rahola

2009-02-11T13:12:00.001+01:00

A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA
Pau Claris, 160
08071 Barcelona

Els i les sotasignants, preocupats per l'actuació de l'exèrcit israelià des del 27 de desembre fins al 19 de gener de 2009 a Gaza (Palestina), a conseqüència de la qual s'ha produït un total no inferior a 1300 morts i 5000 ferits, la majoria població civil, a més d'un total de 20.000 cases que han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 que també han resultat completament destruïdes.

Els i les sotasignants considerem que aquestes actuacions de l'exèrcit israelià poden ser constitutives de delicte de GENOCIDI contra el poble Palestí, segons el nostre Codi Penal vigent.

Els i les sotasignants, preocupats també pel fet que la Sra. Pilar Rahola i Martínez, mitjançant els seus escrits al diari La Vanguardia, i les seves declaracions al programa de la televisió autonòmica de Catalunya, TV3, utilitza arguments que poden considerar-se delictius pel fet que són una negació de la gravetat dels fets i una justificació de l'actuació de l'exèrcit israelià,

EXPOSEM:

1. La definició de GENOCIDI que estableix l'Article 607 del Codi Penal, així com la de DELICTE DE LESA HUMANITAT tipificat en el 607 bis, s'escau aplicar-los a l'actuació de l'estat d'Israel en la seva invasió de la franja de Gaza des del dia 27 de Desembre de 2008 fins al 19 de Gener de 2009.

2. Per tant, la difusió per qualsevol mitjà de les declaracions verbals o escrites de la Sra. Pilar Rahola i Martínez que neguen o justifiquen els fets que s'han produït durant aquests 22 dies de terror, poden ser objecte de persecució per part de la justícia i castigades amb pena de presó, segons l'article 607.2.

3. Tal com exposem en la documentació que us aportem, cal fer dues reflexions, segons el nostre parer, importants:

a) Davant de les dades que la Història ens mostra, no és difícil veure l'extraordinari paral·lelisme que existeix entre les actuacions de l'estat alemany durant els anys que van des del 1932 fins el 1945, envers diferents grups poblacionals, principalment el jueu, i l'actuació de l'estat d'Israel envers la població palestina. Nosaltres no hi veiem, només, un paral·lelisme, sinó que, fil per randa, l'actuació d'Israel és idèntica a la del govern de l'Alemanya d'aquells anys. Amb un agreujant : Queden poques persones testimonis directes d'aquell Genocidi i, en canvi, aquest Genocidi actual contra el poble palestí s'està produïnt davant dels nostres ulls, davant de tota la humanitat. I això corromp tots els valors que el coneixement del Genocidi perpetrat pel govern d'Alemanya sobre el poble jueu ens havia inculcat. Sembla com si la por dels estats Genocides, els faci coincidir en els mecanismes de repressió.

b) Però els paral·lelismes no s'acaben aquí. Des de l'òptica dels habitants del Ghetto, també hi ha un mimetisme total. Sembla com si les reaccions d'un poble que va viure una situació sense esperança, al Ghetto de Varsovia, els jueus, i ara a Gaza els palestins, estiguin escrites en algun lloc. I ho estan. En les arrels mil·lenàries dels dos pobles, el jueu i el palestí. En la dignitat i l'orgull. En l'instint de supervivència dels pobles. I en aquest punt, estaran per sempre units. Ambdós pobles, davant de les
actuacions d'un estat Genocida, articulen les mateixes solucions d'autodefensa.

Per tant, SOL·LICITEM:

Que aquesta fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL contra la Sra. Pilar Rahola i Martínez.

Confessions d'un soldat israelià: 'Tractem als palestins com a animals'

2009-02-08T21:18:00.016+01:00

Comencen a sorgir, en la societat israeliana les primeres veus contra la guerra. El diumenge, una marxa a Tel Aviv par demanar la fi dels bombardejos a Gaza i al Líban. Avui, una notícia que ha commocionat a l'opinió pública: el sergent Itzik Shabbat va anunciar que es negava a participar en l'ofensiva contra Beirut, "Ho faig per a oposar-me a aquesta bogeria i per a trencar amb la il•lusió que tots estem a favor d'aquesta guerra innecessària basada en mentides", va afirmar aquest jove de 28 anys que viu a Sderot, una ciutat que es trova prop de Gaza en la que solen caure els míssils Qassam de Hamás.

S'acosta l'hora del retorn a Gaza. Apuro les últimes entrevistes a Jerusalem. En un cafè de Jaffa Road, em trobo amb Yehuda Shaul, fundador de l'ONG Breaking the Silence (Trencant el Silenci).

"Tot és una bogeria: l'ocupació, la forma inhumana en que tractem als palestins", em diu. "A Israel entres a l'exèrcit amb 18 anys perquè vols lluitar contra l'enemic del teu país, perquè vols deixar la teva marca en la història, i fas el que et diuen, sense pensar. I allí tot t'ajuda perquè no pensis. Missions per complir, ordres per seguir".

"I no veus als palestins com éssers humans, els veus com animals. Entres a casa seva durant la nit, els despertes, els crides, les dones aquí, els homes allà, i ho esmicoles tot. Són coses que no faries aquí a Israel, però les fas allà. I, per a poder fer-ho, negues la realitat. És l'única manera. Crees entre tu i la realitat un mur de silenci".

"Et poso un altre exemple: si durant la nit trobes un paquet sospitós que pot ser una bomba, crides al primer mohamed que trobes al carrer i li dius que ho obri. Podries cridar a un expert que ho desactivés, trigaria deu minuts a venir, però millor fer que un palestí es jugui la vida, ja que per a tu és el mateix, no el veus com a un ésser humà. Jo feia això amb els meus soldats a Hebron".

"I també a Nablus, quan volia entrar a una casa, si pensava que podia haver-hi una bomba parany, agafava al mohamed de torn i l’obligava que obrís la porta. És part de la rutina de l'exèrcit: utilitzar als palestins com a escuts humans".

"Passa el mateix quan estàs en un check point, els obligues esperar molt més del necessari, de vegades durant hores, i agafes a un palestí a l'atzar (de cada quinze o vint que passen) i li dónes una pallissa perquè la resta tingui por i estigui tranquil. Només així, tu que estàs amb quatre soldats més els domines a ells que són milers".

"I quan entres a Gaza amb el carro de combat i veus un cotxe nou, encara que tinguis espai en la carretera, passes per damunt. I també dispares als tancs d'aigua. Per a fer-los agafar por, perquè et respectin, perquè aquesta és la lògica del que ens ensenyen als soldats israelians".

"A més, ets jove i comences a gaudir d'aquest poder, que la gent faci tot el que els diguis. És com un videojoc. Estàs en un check point enmig de la ruta, tens a vint cotxes esperant, i amb només moure el dit fan el que tu vulguis. Jugues amb ells. Els fas avançar, retrocedir. Els tornes bojos. Tens 18 anys i et sents poderós".

"Tres mesos abans d'abandonar l'exèrcit, dirigia una unitat a Hebron, havia fet una bona carrera, així que tenia temps lliure. Un matí em vaig mirar davant el mirall i vaig comprendre que tot allò era un error i vaig saber que no podria seguir endavant amb la meva vida si no feia alguna cosa. Per això, just quan vaig sortir, al costat dels soldats de la meva unitat, vam muntar una exposició amb les nostres fotos, es deia Portar Hebron a Tel Aviv".

"Va caure com una bomba en la societat. Van venir parlamentaris, periodistes. Van passar set mil persones. Llavors varem crear Breaking the silence, on obrim un espai perquè els soldats expliquin els abusos que cometen sistemàticament. Més de 350 ho han fet. Ara tenim exposicions i vídeos a Europa, a Israel".

"Alguna gent diu que són casos aïllats. Les mares diuen: el meu fill, que està ara en l'exèrcit és bo, no fa aquestes coses, això només ho fan els soldats beduins o els etíops. Però no és cert. Tots les fem, perquè és la lògica de l'ocupació israeliana: atemorir als palestins".

"Els check points no serveixen per a detenir als palestins d'entrar a Israel, és perquè la realitat no entri a Israel. Perquè aquesta és una societat de soldats, tots passem per l'exèrcit tres anys quan som joves i després un mes a l'any. I tots fem això. Per això existeix el mur de silenci, de negació, perquè tots som responsables i no ho volem admetre".

"Ells són les víctimes, nosaltres els victimistes. Però com a victimistes, també paguem un preu. Aquesta és una societat que no s'anima a mirar als ulls a la veritat, als seus propis actes. És una societat, com a conseqüència, moralment malalta".

(Fotografies entregades per soldats israelians a Hernán Zin el juliol de 2006)

Dia de solidaritat amb Gaza, 14 de febrer

2009-02-08T18:52:00.001+01:00

Cartell del "Dia de Solidaritat amb Gaza" que es celebrarà el pròxim 14 de febrer a Vic.

Entrevista a Manuel Tapial

2009-02-07T00:18:00.007+01:00

Entrevista a Manuel Tapial sobre l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació". Entrevista realitzada per Ràdio Manlleu.

Click To Play

Vídeo del boicot al partit Barça - Maccabi

2009-02-06T18:16:00.003+01:00

Imatges del boicot en el partit de bàsquet que enfrontava, el dia 5 de febrer, el Barça - Maccabi de Tel Aviv al Palau Blaugrana.

Inauguració de l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació"

2009-02-06T16:24:00.007+01:00

Fotos de la inauguració de l'exposició que es pot veure al bar "El Gravat" de Vic fins el dia 28 de febrer.

El 14 de febrer, Dia de Solidaritat amb Gaza a Vic

2009-02-05T07:51:00.004+01:00

El proper dissabte 14 de febrer, degut als últims esdeveniments succeïts a Gaza, diverses entitats de Vic hem preparat un 'Dia de Solidaritat amb Gaza' amb la finalitat de sensivilitzar la població osonenca sobre el conflicte palestino-israelià i per recaptar fons per enviar a hospitals de Gaza. Aquesta és la pogramació:

16:00h - Exposició fotogràfica "Del holocausto judío al genocidio palestino", te solidari i lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban. Lloc: Plaça de la Catedral.

18:00h - Projecció de la pel.lícula "Domicilio privado"; una producció palestina. Lloc: Centre Comunitari del Remei.

20:00h - Xerrada "Palestina. 61 anys d'ocupació" a càrrec del Dr. Sami, metge palestí resident a Vic i Manuel Tapial, cooperant en els camps de refugiats del Líban. Lloc: Casal Claret.

22:00h - Concert solidari amb el grup català-amazigh "Inumazigh" i el grup "Salsa de pastor". Lloc: Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.

Fins el 28 de febrer: Exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" Lloc: Bar 'El Grabat'.

Organitzen: Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, Centre Islàmic d'Osona, CUP Vic i Casal Manel Viusà.

Col.laboren: Ajuntament de Vic, Casal Claret i Centre Social Autogestionat 'La Torratxa'.

"El mundo en que vivimos", un nou documental de l'Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid

2009-02-05T07:39:00.002+01:00

Aquí podeu veure el documental "El mundo en que vivimos" elaborat pels nostres companys de Madrid (amb l'ajuda dels mitjans de comunicació de masses). La pobresa en el món, la guerra d'Iraq, els refugiats palestins, els nens de papa, els banquers, els moviments socials... tots col.locats on es mereixen. Disfruteu del documental!

Després de la guerra del Líban, l'any 2006

2009-02-03T20:04:00.004+01:00

Composició de música i fotos sobre la guerra del Líban de 2006

Es pot criticar Israel sense ser antisemita?

2009-02-03T08:02:00.005+01:00

Dins la 'Campanya Catalana de Solidaritat amb Gaza', el passat dissabte 24 de gener va tenir lloc al CCCB de Barcelona una conferència sota el títol 'És possible criticar Israel sense ser antisemita?'. Molt interessant va ser la intervenció de Pedro Brieger, destacat periodista i sociòleg argentí, titular de la càtedra “Sociologia del Pròxim Orient” a la Universitat de Buenos Aires i que va viure molts anys a l’Estat d’Israel. La Plataforma Aturem la Guerra la va gravar i la podeu escoltar aquí:

Conferència

Respostes a preguntes

Si en voleu saber més, aquí deixem una nota de Pedro Brieger:
"el sábado pasado tuvimos al embajador de Israel (Daniel Gazit) y al de Palestina (Farid Suwwan) en mi programa de política internacional que se emite todos los sábados por Canal 7, la televisión pública de Argentina. Lo podés ver en la web de Canal 7. Allí hacés doble click en "entrevistas" y verás las dos.
Por otra parte, en el blog de mi página web podrás encontrar varios artículos sobre la guerra y su trasfondo."

Protesta davant el partit de bàsquet Barça - Maccabi Tel Aviv, dijous 5 de febrer

2009-02-03T07:56:00.004+01:00

Després que l’Estat israelià hagi deixat 1.300 morts a Gaza, 400 d’ells nens, el dijous que ve, Maccabi Tel Aviv, el principal equip israelià de bàsquet, jugarà al Palau Blaugrana. Alguns pensaran, 'no podem separar l’esport de la política'? Doncs l’Estat israelià no pensa així. L’any 2006 Israel va matar més de mil persones amb l’atac al Líban. L’any següent, quan Maccabi anava a jugar a Nova York, el Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel va aprofitar l’ocasió per “millorar la imatge del país”, i per “atreure més turistes i animar persones d’origen jueu a immigrar a Israel”, segons la Israel News Agency.

L’Estat d’Israel farà servir el partit del dijous per intentar rentar-se la cara després de la matança a Gaza. Volem que Maccabi perdi el joc de bàsquet al camp. Però també volem que Israel perdi el seu joc d’imatge. Anirem per fer sentir la veu de solidaritat amb el poble palestí, per dir que no oblidem.

S’estan organitzant unes accions pacífiques per mostrar el nostre rebuig a Maccabi, el dijous 5 de febrer a partir de les 20:15h. Està previst que un grup de gent entri al partit per cridar “Visca el Barça, Visca Palestina” i perquè hi hagi més banderes palestines que israelianes. Fora del Palau, hi haurà banderes palestines i la pancarta que va encapçalar la gran manifestació per Palestina del 10 de gener.

El rastre de l'urani empobrit a L'Iraq

2009-02-03T07:42:00.005+01:00

Les tropes d'Estats Units i de Regne Unit van utilitzar de nou, l'any 2003, l'urani empobrit en àrees de la ciutat iraquiana de Bàssora. Milers de persones pateixen les seves conseqüències. La cadena Ser ho analitzava en aquest reportatge de María José Agejas.

Operació Plom Impune

2009-02-02T08:00:00.000+01:00

Per a justificar-se, el terrorisme d'Estat fabrica terroristes: sembra odi i collita coartades. Tot indica que aquesta carnisseria de Gaza, que segons els seus autors vol acabar amb els terroristes, assolirà multiplicar-los.

Des de 1948, els palestins viuen condemnats a una humiliació perpètua. No poden ni respirar sense permís. Han perdut la seva pàtria, les seves terres, la seva aigua, la seva llibertat, el seu tot. Ni tan sols tenen dret a triar els seus governants. Quan voten a qui no han de votar, són castigats. Gaza està sent castigada. Es va convertir en una ratera sense sortida, des que Hamas va guanyar netament les eleccions l'any 2006. Una cosa similar havia ocorregut el 1932, quan el Partit Comunista va triomfar en les eleccions d'El Salvador. Banyats en sang, la població d’El Salvador van expiar la seva dolenta conducta i des de llavors van viure sotmesos a dictadures militars. La democràcia és un luxe que no tots mereixen.

Són fills de la impotència els coets casolans que els militants de Hamas, acorralats a Gaza, disparen amb sobre les terres que havien estat palestines i que l'ocupació israeliana va usurpar. I la desesperació, a la riba de la bogeria suïcida, és la mare de les provocacions que neguen el dret a l'existència d'Israel, crits sense cap eficàcia, mentre la molt eficaç guerra d'extermini està negant, des de fa anys, el dret a l'existència de Palestina. Ja poca Palestina queda. Pas a pas, Israel l'està esborrant del mapa.

Els colons envaïxen, i després d'ells els soldats van corregint la frontera. Les bales consagren la despulla, en legítima defensa. No hi ha guerra agressiva que no digui ser guerra defensiva. Hitler va envair Polònia per a evitar que Polònia envaís Alemanya. Bush va envair L'Iraq per a evitar que L'Iraq envaís el món. En cadascuna de les seves guerres defensives, Israel s'ha empassat un altre tros de Palestina i els esmorzars segueixen. L’engoliment es justifica pels títols de propietat que la Bíblia va atorgar, pels dos mil anys de persecució que el poble jueu va sofrir, i pel pànic que generen els palestins a l'aguait.

Israel és el país que mai compleix les recomanacions ni les resolucions de les Nacions Unides, el que mai acata les sentències dels tribunals internacionals, el que es burla de les lleis internacionals, i és també l'únic país que ha legalitzat la tortura de presoners.

Qui li va regalar el dret de negar tots els drets? D'on ve la impunitat amb que Israel està executant la massacre a Gaza? El govern espanyol no hagués pogut bombardejar impunement al País Basc per a acabar amb ETA, ni el govern britànic hagués pogut arrasar Irlanda per a liquidar a l’IRA. Per ventura la tragèdia de l'Holocaust implica una pòlissa d'eterna impunitat? O aquesta llum verda prové de la potència mandatària que té a Israel al més incondicional dels seus vassalls?

L'exèrcit israelià, el més modern i sofisticat del món, sap a qui mata. No mata per error. Mata per horror. Les víctimes civils es diuen danys col•laterals, segons el diccionari d'altres guerres imperials. A Gaza, de cada deu danys col•laterals, tres són nens. I sumen milers els mutilats, víctimes de la tecnologia del trocejament humà, que la indústria militar està assajant reeixidament en aquesta operació de neteja ètnica. I com sempre, sempre el mateix: a Gaza, cent a un. Per cada cent palestins morts, un israelià. Gent perillosa, adverteix l'altre bombardeig, a càrrec dels mitjans massius de manipulació, que ens conviden a creure que una vida israeliana val tant com cent vides palestines. I aquests mitjans també ens conviden a creure que són humanitàries les dues-centes bombes atòmiques d'Israel, i que una potència nuclear cridada Iran va ser la qual va aniquilar Hiroshima i Nagasaki.

La cridada comunitat internacional, existeix? És una mica més que un club de mercaders, banquers i guerrers? És una mica més que el nom artístic que els Estats Units es posen quan fan teatre? Davant la tragèdia de Gaza, la hipocresia mundial es lluïx una vegada més. Com sempre, la indiferència, els discursos buits, les declaracions buides, les declamacions per sobre de tots, les postures ambigües, rendeixen tribut a la sagrada impunitat. Davant la tragèdia de Gaza, els països àrabs es renten les mans. Com sempre. I com sempre, els països europeus es freguen les mans.

La vella Europa, tan capaç de bellesa i de perversitat, vessa alguna que altra llàgrima mentre secretament celebra aquesta jugada mestra. Perquè la cacera de jueus va anar sempre un costum europeu, però des de fa mig segle aquest deute històric està sent cobrada als palestins, que també són semites i que mai van ser, ni són, antisemites. Ells estan pagant, amb sang comptant i sonant, un compte aliè.

Escrit per Eduardo Galeano

Exposicio fotogràfica "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" al bar El Gravat de Vic

2009-01-31T22:04:00.004+01:00

L'associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría us convida dijous 5 de febrer a les 19:00h a la inauguració de l'exposició fotogràfica "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" que estarà exposada al bar "El Gravat" de Vic fins a finals de febrer. L'exposició consta de 17 fotografies captades a Palestina, Líban i Iraq en els últims anys. La presentació serà a càrrec de Manuel Tapial, cooperant en els camps de refugiats palestins al Líban i autor d'algunes de les fotografies exposades.

SINOPSI DE L'EXPOSICIÓ:
Des de la primer a meitat del segle XX el Pròxim Orient no ha deixat de canviar la seva estructura organitzativa a gust dels països occidentals dins de la política colonial heretada des del segle XIX. Primer van ser el Regne Unit i França els que van marcar les fronteres dividint-se els territoris. Posteriorment, i a través de governs complaents amb les polítiques nord-americanes, Estats Units no ha deixat d'influir decisivament a la zona tenint Israel com a principal aliat.

La mostra de fotografies exposades va ser presa en diferents moments del començament del segle XXI. Les peces tenen com a denominador comú les restes d'una civilització mil•lenària avui dia reprimida, assassinada o obligada a viure com a refugiats en els camps de concentració més grans i cruels que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial.

Aquestes fotografies ens introdueixen a Iraq, Palestina i el Líban.
Iraq amb un govern tutelat pels Estats Units i devastat amb més de 5 milions de refugiats en 6 anys d'ocupació.
Palestina com un territori ocupat pel sionisme amb més de 6 milions de refugiats en 61 anys de conflicte i sense estat ni esperança de ser-ho després dels últims esdeveniments a Gaza on es van bombardejar totes les seus del futur Estat Palestí.
Líban com un país on la seva societat, després de 30 anys de conflictes, ha après a viure en una treva aparent estant en el punt de mira de l'Estat sionista d'Israel i que acull a 400 mil palestins que desitgen tornar a la seva terra des de l'any 1948 i que encara no veuen la llum en l'horitzó.

Aquesta exposició pretén cridar l'atenció sobre una part de la societat àrab que, abandonada per tots, sofreix i crida demanant ajuda a les societats occidentals adormides perquè pressionin als seus governs i no siguin còmplices dels genocidis en els que estan sotmesos tants milions d'àrabs.

Xerrada: 'Podem aturar l'Apartheid i el Genocidi' a Barcelona

2009-01-30T13:52:00.006+01:00

Dilluns 2 de febrer a les 19:30h a l'Auditori del MACBA de Barcelona conferència 'Comunitat Internacional i Palestina. Podem Aturar l'Apartheid i el Genocidi' a càrrec d'Andrew Feinstein, Stephane F. Hessel i Albert Caramès. Ells parlaran sobre estratègies de Boicot i sancions internacionals a l'estat d'Israel i sobre els tractats de comerç d'armes entre Espanya i Israel.

Més informació al web de la campanya Amb Palestina al Cor.

Quants civils palestins han matat les armes espanyoles?

2009-01-30T09:52:00.003+01:00

Rafael Lafuente, un traductor de 29 anys de Grandada, pregunta a Zapatero perquè el seu govern, que parla d'Aliança de Civilitzacions, permet que Espanya vengui armes a països com Israel o Colòmbia.

Dia 14 de febrer: 'Dia de solidaritat amb Gaza' a Vic

2009-01-30T08:28:00.003+01:00

El proper dissabte 14 de febrer vine al "Dia de Solidaritat amb Gaza" que celebrarem a Vic. A partir de les 4 de la tarda: exposicions fotogràfiques, tè solidari, projecció de cine, xerrada sobre l'estat actual de Gaza i concert solidari.

Més endavant penjarem al bloc la programació definitiva del "Dia de Solidaritat amb Gaza".

La teva col.laboració és important!

Declaracions de Ron Paul danvant el Congrés d'Estats Units

2009-01-29T18:40:00.003+01:00

Declaracions fetes en la votació sobre el bloqueig a Gaza. Ron Paul, de manera coherent, va votar en contra.

Premsa. El País: La Audiencia investigará a un ex ministro israelí por un bombardeo en Gaza en 2002

2009-01-29T18:28:00.004+01:00

El juez de la Audiencia Nacional Fernando Andreu investigará al ex ministro de Defensa israelí Benjamín Ben-Eliezer y a otros seis cargos militares a sus órdenes por un presunto crimen contra la humanidad. Los investigados fueron los presuntos organizadores en 2002 de un bombardeo en la franja de Gaza para acabar con la vida del dirigente de Hamás Salah Shehadeh, pero la operación se saldó, además de con la muerte del líder de la milicia, con la de otros 14 civiles, varios menores entre ellos, según relata el auto del juez. El actual ministro israelí de Defensa, Ehud Barak, ha afirmado en un comunicado que "hará todo" por anular la querella, informa EFE.
Además de Ben-Eliezer, el juez imputa los hechos al comandante de las fuerzas aéreas israelíes en el momento del ataque, Dan Halutz, al general del mando sur de las fuerzas de defensa israelíes, Doron Almog, al presidente del Consejo Nacional de Seguridad israelí y asesor nacional de seguridad, Giora Eiland, al secretario militar del ministro de Defensa, Michael Herzog, y al jefe del Estado Mayor, Moshe Ya'alon, y al director del servicio general de seguridad de Israel, Abraham Dichter.

Objetivo: un líder de Hamás
El ataque tuvo lugar el 22 de julio de 2002 y tenía como objetivo acabar con la vida del dirigente de Shehadeh. Para ello se utilizó un caza F-16 del Ejército israelí que lanzó una bomba de una tonelada sobre su vivienda en el barrio de Al Daraj de la ciudad de Gaza, una de las zonas residenciales más densamente poblados de la ciudad, según la resolución. El proyectil causó 15 víctimas mortales y 150 heridos. Su explosión alcanzó de lleno a la familia cuyos siete miembros fallecieron.
Andreu admite la querella, presentada por el Centro Palestino para los Derechos Humanos, después de que Israel se negara a contestar una comisión rogatoria enviada en agosto de 2008 en la que preguntaba si los hechos estaban siendo investigados en ese país. El juez concluye que existen indicios de crímenes contra la humanidad al tratarse de un ataque contra la población civil de inicio ilegítimo.

Principio de justicia universal
El auto de Andreu cita el artículo 23.4 de la Ley Órganica del Poder Judicial que hace referencia al principio de justicia universal: "Igualmente será competente la jurisdicción española para conocer de los hechos cometidos por españoles y extranjeros fuera del territorio nacional susceptibles de tipificarse, según la Ley penal española, como algunos de los siguientes delitos: (...). Y cualquier otro que, según los tratados o convenios internacionales, deba ser perseguido en España".
En el razonamiento jurídico del juez se dice finalmente que "con el propósito de cometer el asesinato" del líder de Hamás, "las Fuerzas Armadas del Estado de Israel, con el conocimiento de las consecuencias que tal acción podría conllevar" lanzaron un ataque que acabó con la vida de 15 personas. Por este motivo, dice el auto, "nos encontraríamos ante la existencia de un ataque contra la población civil, ya de inicio ilegítimo (...) que se torna en un hecho que ha de ser perseguido en virtud del principio de jurisdicción universal" debido a que es una acción "desproporcinada o excesiva" y que si se demuestra que fuera "preconcebida" podría dar lugar a "una calificación de los hechos distinta y aún más grave de la que incialmente puede considerarse".

Si vols veure l'AUTO del jutge Andreu clica aquí.

Recomenació literària: 'Iraq bajo ocupación'

2009-01-28T13:50:00.005+01:00

Interessant llibre sobre la situació d'Iraq després de 6 anys d'ocupació. Les aportacions dels autors a aquest llibre col.lectiu permeten que ens fem la idea del terrible present al que s'enfronten cada dia els homes i dones d'Iraq. Ens ajuda a comprendre les claus del conflicte i la seva transcendència regional i internacional i a conèixer les dimensions concretes del dany causat al patrimoni cultural de la Humanitat a Iraq. És una obra per prendre consciència de la destrucció premeditada i total d'un país i de la seva societat.

Si t'interessa el pots aconseguir clicant aquí.

Actes de solidaritat amb Gaza aquest cap de setmana

2009-01-27T13:35:00.005+01:00

Reunió: preparació d'un "Dia d'acció per Gaza" a Vic
Dijous 29 de gener a les 20:00h al Casal Claret (c/ de la ramada, 14) de Vic reunió oberta a entitats, associacions, partits polítics i persones a títol individual per decidir les activiats que tindran lloc el dia 14 de febrer dins el marc del "Dia d'acció per Gaza".

Situació actual de Palestina. Aturem la impunitat de l'estat d'Israel
Dijous 29 de gener a les 19:00h a l'Ateneu Santfeliuenc de Sant Feliu de Llobregat, XERRADA sobre la situació actual a Palestina a càrrec de Mònica Ximeno, Presidenta d'ACSUR-Las Segovias, Ferran Izquierdo, Professor de Relacions Internacionals a la UAB. Analista de la conflictivitat a l'Orient Mitjà i Marion Guillot, Xarxa d'enllaç amb Palestina.

Solidaritat amb Gaza des de Vilanova i la Geltrú
Divendres 30 de gener a les 19:00h al Casal Popular l'Estanquet de Vilanova i la Geltrú (rambla principal, 16) l'Assemblea de Joves de Vilanova i la Geltrú, organitza una XERRADA sobre el conflicte de Palestina que acabarà amb un un sopar palestí.

Acte en solidaritat amb el Poble Palestí a Barcelona
Dissabte 31 de gener a les 18:30h a la Casa Palestina (carrer Leopoldo Alas, 12)XERRADA sobre el 'la realitat a palestina des de l'òptica històrica, de l'exili i de la resistència' a càrrec de Fayed Badawi, representant del FPAP (Front Popular per l'Alliberament de Palestina), Salam Almaslamani, Presidenta de la Comunitat Palestina a Catalunya i Balears i Àlex F.G., historiador.

"War on Gaza", un espai de reportatges ciutadans sobre el conflicte a Gaza

2009-01-27T08:40:00.005+01:00

La cobertura ciutadana del conflicte a Gaza agafa una nova dimensió amb War on Gaza, un espai de la cadena Aj Jazeera específicament dedicat al conflicte entre israelians i palestins que ara té aquest territori com a escenari principal.

A "War on Gaza" qualsevol ciutadà pot fer de reporter d'accidents i enviar la informació a través del web o del telèfon mòbil. Aquesta informació és localitzada en un mapa i es va publicant a la pàgina de reportatges (pestanya 'reports'). Cada un adjunta dades del dia i lloc de l'accident i de si la informació ha estat verificada o no.

300 anys d'Ocupació. 300 anys de Resistència

2009-01-26T08:36:00.005+01:00

Avui fa 70 anys...

70 anys després de l'entrada dels feixistes continuem lluitant contra els seus hereus.

Fa setanta anys els tancs de l'exèrict de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la capital catalana queia definitivament després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

La guerra l'havien iniciada el 18 de juliol del 1936 un grup de militars colpistes amb el suport de la dreta i l'església catòlica, que veia que, en el context de la República, la classe obrera cada cop exigia més drets i canvis igualitaris més profunds, i que les nacions oprimides lluitaven per majors graus de llibertat. La dreta no es podia permetre que la situació es desbordés i perdre el control del poder.

La República havia arribat gràcies a anys de lluites i mobilitzacions. I les classes populars, davant de l'aixecament feixista, van respondre sense dubtar per defensar la República però, sobretot, per fer anar més enllà la lluita de classes, abolir els privilegis per construir una societat d'iguals i assolir les llibertats nacionals.

A aquella lluita s'hi unirien fins a 35.000 joves vinguts de 54 nacions d'arreu del món, perquè la guerra d'aquí era també un front internacional de lluita contra el feixisme.

La derrota va ser dolorosíssima. S'havien perdut desenes de milers de vides, i encara més esperances en la construcció d'un món d'iguals. El nostre país veia com la llibertat es tornava a allunyar. Com ja havia succeït el 1714, un 10% de la població catalana va haver de marxar a l'exili, i el país que es va quedar ho va fer silenciat pels fusells, la presó i la por. Començaven anys de repressió lingüística i intent de genocidi cultural dels Països Catalans.

Però des de l'endemà de la derrota, les classes populars catalanes van començar a preparar la resistència: els que havien marxat van organitzar el maquis, des de dins també es començava a articular l'oposició, més endavant els obrers nascuts aquí i els que arribaven d'altres punts de la península organitzaven les primeres vagues, i més tard les organitzacions comunistes i llibertàries combatrien als carrers contra la dictadura, una lluita que molts creien indisociable de la lluita contra el capitalisme. Malgrat 40 anys de dictadura i repressió, la resistència va aconseguir mantenir el país viu.

Els que governen avui són els hereus dels que van entrar per la Diagonal el 26 de gener del 1939. Encara que alguns ho neguin, tots ells ho són perquè la legalitat de Franco no s'ha trencat, i és que el 1979, enlloc de recuperar les institucions i la legislació contra les quals Franco s'havia alçat el 1936, van decidir reformar l'herència franquista, però sense exigir cap responsabilitat pels crims comesos i mantenint el poder real en mans dels mateixos.

I si ells són els hereus dels vencedors, nosaltres ho som dels centenars de milers d'homes i dones que van ser derrotats, però també dels que van lluitar al maquis i a la resistència europea contra el feixisme, d'aquelles i aquells que van organitzar les primeres comissions d'obrers clandestines al nostre país, de les que es van reivindicar com a persones lliures i es van enfrontar als manaments de l'església i a la moral retrògada, dels que van dir durant els anys 70 que la reforma era una enganyifa, dels que van organitzar l'independentisme combatiu els anys 80, o dels grups de joves que a mitjans anys 90 van tornar a prendre els carrers i van omplir les cases buides.

Nosaltres som els seus hereus. I com a hereus ens comprometem a mantenir el combat contra els qui administren l'herència que els van deixar ben fermada Felip V i Franco, i que no són més que gestors fidels del marc constitucional que segueix mantenint-ho tot lligat i ben lligat en benefici dels capitalistes i que continua negant les llibertats nacionals.

Ens comprometem a no defallir!
Encara hi ha combat!

Leganés amb el poble palestí

2009-01-25T12:41:00.004+01:00

Els nostres companys de l'Associació Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid ens han fet arribar aquest comunicat en motiu de la manifestació prevista pel pròxim dimarts 27 de gener a les 19:00h a Leganés amb sortida a la Plaza de los Cabezones.

LES ORGANITZACIONS QUE HEM CONVOCAT AQUESTA MANIFESTACIÓ ENS DIRIGIM AL POBLE DE LEGANÉS PER EXPRESSAR LA NOSTRA PROTESTA MÉS ROTUNDA PELS BOMBARDEIGS I L'OCUPACIÓ PER PART D'ISRAEL DE LA FRANJA DE GAZA.

El 27 de desembre de 2008, el govern de l'Estat d'Israel va llançar una operació militar contra el territori de Gaza.
El 29 de desembre de 2008, el Ministre de Defensa israeliana, Ehud Barak, va afirmar que l'Estat d'Israel havia iniciat una guerra "sense treva".
L'operació, denominada "Plom fos", ha estat d'una brutal violència, molt superior a la de totes les hi ha hagut des de l'ocupació dels territoris palestins per part d’Israel el 1967 i que recorda a la terrible matança i a la destrucció que van provocar els sionistes a tota Palestina al llarg de 1948 per "netejar-la" de palestins. El govern d'Israel va anunciar al començament d'aquesta nova ofensiva que després d'una primera fase aèria, vindria un atac terrestre, i així va ser, aquest va començar el 3 de gener.
A data d'avui podem parlar de 1.220 morts, més del 50% dones, nens i ancians, i 5.350 ferits.
Les imatges que han recorregut el món són demolidores i expliquen clarament l'horror sofert pel poble de Gaza. Matances de famílies completes, cases destruïdes, camps cremats, tota la infraestructura pública i administrativa destruïda, les canalitzacions d'aigua, els hospitals i ambulàncies, les mesquites, els col•legis, les escoles i magatzems de les Nacions Unides. Tot arrasat.
Però els crims contra Gaza ja vénen d'abans. Des de l'any 2000 fins que va començar aquesta ofensiva, l'exèrcit israelià ja havia matat 3.000 palestins, d'aquests 634 eren nens. Hem de dir que Gaza és com un gran camp de concentració de 345 km quadrats, envoltats amb filferros electrificats i amb vigilància militar amb ordres de disparar a tot aquell que s'apropi a menys de 6 metres de la tanca.
I a més, Gaza sofria un embargament des de les últimes eleccions palestines de 2006 malgrat que tots els organismes internacionals ho van avalar com un procés net, no va ser l'esperat i el desitjat per l'anomenada Comunitat internacional. El resultat va ser un dur bloqueig i el tancament de fronteres imposat per Israel i un embargament financer decretat per la Comunitat internacional.
El preu que se'ls imposava als palestins per la pau i la seguretat era lliurar-se a la presó i a la colonització, i renunciar al seu dret a defensar la seva terra.
Perquè el que busca Israel amb tots aquests càstigs col•lectius als palestins és que acceptin el seu estatus de ciutadans de segona a Israel i ciutadans sota ocupació a Cisjordània i Gaza. I els quatre milions i mig restants que continuïn repartits pels diferents camps de refugiats pel món.
Israel va destruir mig Líban fa dos anys. Europa, fonamentalment, va aportar els diners per a la seva reconstrucció. Ara ja parlen del cost de la destrucció de Gaza. Però ningú no parla de la vulneració sistemàtica de les lleis internacionals per part de l'Estat d'Israel.
Els demòcrates del món no podem continuar mirant cap a cap a l’altre costat. No podem continuar ignorant que ara i en aquests moments s'està cometent un genocidi al poble palestí.
Ens hem de preguntar: Per què Israel pot bombardejar oficines de l'ONU, matar civils, destruir ciutats, fer detencions massives a temps indefinit i sense seny? Per què pot cometre assassinats selectius i aplicar la tortura com a norma en els seus interrogatoris? Per què pot utilitzar les bombes de fòsfor blanc i altres armes prohibides per les lleis internacionals? Per què pot incomplir de forma sistemàtica totes les resolucions de Nacions Unides i no té cap sanció internacional?
No sols que no té cap sanció internacional sinó que la Comissió Europea aprova un tractament preferencial en les relacions amb Israel.
La impunitat del govern d'Israel és la prova de la complicitat d'organismes internacionals en aquestes matances des de fa 60 anys.
Per tot lo comentat anteriorment, exigim als nostres governs que escoltin els seus ciutadans i exigeixin responsabilitats a l'Estat d'Israel pels seus actes.
Sols exigim que es compleixin les lleis internacionals.
Igual que a l'Iraq se li va imposar que havia de pagar els costos de la guerra a Kuwait, Israel ha de pagar els costos de la reconstrucció de Gaza.
I igual que el Tribunal Penal Internacional va jutjar altres crims contra la humanitat, és hora que l'Estat d'Israel se senti a la banqueta.
Exigim al nostre govern que actuï en aquest sentit, ja que el Tribunal Penal Internacional resulta dels estatuts adoptats pel Tractat de Roma del 17 de juliol de 1998 que Espanya ha firmat i ratificat i que vigeix des de l'1 de juliol de 2002.
No és necessari recordar que la creació d'aquesta jurisdicció penal internacional, materialitza un dels objectius de l'ONU.
El preàmbul del Tractat exposa les finalitats de la jurisdicció pels Estats signants, com demostren els paràgrafs que a continuació esmentem:
"...Tenint present que, aquest segle, milions de nens, dones i homes han estat víctimes d'atrocitats que desafien la imaginació i commouen profundament la consciència de la humanitat...
Reconeixent que aquests greus crims constitueixen una amenaça per a la pau, la seguretat i el benestar de la humanitat...
Afirmant que els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt no han de quedar sense càstig i que, a tal finalitat, cal adoptar mesures en el pla nacional i intensificar-se la cooperació internacional per assegurar que se sotmeti efectivament a l'acció de la justícia.
Decidits a posar fi a la impunitat dels autors d'aquests crims i a contribuir així a la prevenció de nous crims...
Recordant que és haver d'exercir de tot Estat la seva jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals..."
El Tractat subratlla la importància del respecte dels drets fonamentals durant les guerres, entén que cap impediment formal pot obstaculitzar l'enjudiciament dels culpables en quant es constitueixen les infraccions, i recorda que és un deure dels Estats.
Per tant, exigim el reconeixement de totes les víctimes d'aquesta matança, perquè els palestins també són humans. I exigim la reparació a les víctimes i que se'ls pagui el dany causat i que es jutgi als criminals.

Perquè no volem ser còmplices, no callem i cridem fort i amb ràbia:
NO EN NOM NOSTRE
SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ
PER UNA PAU JUSTA A PALESTINA!

Firmat: Federación Local de Asociaciones de Vecinos de Leganés, Ciudadanos por el Cambio, Asociación Dinamo Alternativa Social, Haydee Santamaría, PSOE, IU, PCE, CCOO Comarca Sur y UGT Comarca Sur, MPDL.

Convocatòria de reunió: "Dia d'acció per Gaza"

2009-01-23T17:05:00.005+01:00

L'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría convoca a totes les entitats de Vic a una reunió per parlar sobre una acció conjunta a favor de Gaza.

Retalls de premsa sobre Gaza

2009-01-23T07:28:00.002+01:00

AVUI: Un relator de l'ONU acusa Israel d’haver comès crims de guerra.
El relator especial de l’ONU per als drets humans als territoris palestins, Richard Falk, va acusar ahir Israel d’haver comès “crims de guerra” a Gaza. “L’evidència de la violació de la llei humanitària és tan clara que no tinc cap dubte de la necessitat d’una investigació independent que demostri que Israel ha comès crims de guerra”, va assegurar. Falk creu que Israel ja va cometre crims de guerra abans de l’ofensiva perquè va “aplicar un bloqueig sostingut durant 18 mesos, un bloqueig il·legal d’aliments, medicaments i combustible que pot haver afectat la població per a tota la vida”. (...)

PÚBLICO: La ONU acusa a Israel de crímenes de guerra en su ofensiva contra Gaza. Maneras de juzgar a Israel.
(...) Una de las opciones sería la aplicación de la justicia penal a través de una corte nacional, como ocurrió en el caso del ex dictador chileno Augusto Pinochet que fue requerido por las cortes españolas para ser juzgado por crímenes contra la humanidad. La otra opción sugerida por Falk sería que la Asamblea General o el Consejo de Seguridad de la ONU estableciera una corte especial en la Corte Internacional de la Haya como la que juzgó los crímenes en la antigua Yugoslavia o en Ruanda. La tercera opción sería que Israel fuera jugado en la Corte Penal Internacional, algo que es "altamente difícil", dado que el estado hebreo no forma parte de esta institución. "El medio legal depende de la voluntad política de la comunidad internacional", concluyó Falk. Los 22 días de la ofensiva israelí contra Gaza causaron la muerte de 1.300 palestinos y dejaron a 5.000 más heridos.

PERIÓDICO DIAGONAL: Israel perpetúa el conflicto.
(...) Con la masacre, Israel parece haber querido aniquilar cualquier posibilidad de paz que pudiera quedar sobre el tablero. “Tu no puedes hablar con Israel sobre paz y al mismo tiempo ver cómo están asesinando a nuestros civiles. Israel quiere una paz donde no entran los derechos palestinos y ésa es una de las razones de esta situación”, relata Ahmad Jaradat desde Jerusalén, donde colabora en el Alternative Information Center. La tecnología militar israelí es reconocida a nivel mundial. Su seguridad no peligra frente a la artillería casera de los milicianos de Hamás atrapados en Gaza. Más vulnerable es en cambio su pretendida imagen de única democracia en Oriente Medio. Algo que se contradice con la continua violación sistemática de los derechos humanos, ya sea en Gaza, en Cisjordania (donde continúa la construcción de un muro de más de 700 km para aislar a las localidades) o en sus propias fronteras (en las próximas elecciones se ha prohibido la participación a dos políticos árabes, representantes del 66% del electorado palestino en Israel). (...)

ELPERIÓDICO DE CATALUNYA: Milers d'habitants de Gaza afronten un difícil futur després que la guerra hagi devastat les seves cases i els seus mitjans de vida.
(...) Mussa Saber és economista. Acaba de tornar a casa seva. Dues maletes i una cara demacrada. Viu a Tel Haua, un barri adinerat de la ciutat de Gaza. A la capital la destrucció està més focalitzada, però de fet hi ha tants carrers bombardejats o destrossats pels tancs que la circulació és una odissea. Ministeris, presons, casernes de policia, associacions de presoners, clubs juvenils, patis de col.legi. "L'ajuda humanitària ens està matant", afirma l'economista. "Ens està convertint en una societat de captaires, quan el que es necessita són inversions perquè la gent pugui treballar i les empreses puguin produir. Ara bé, per a això és necessari que les fronteres estiguin obertes". En alguns carrers queda patent la violència dels combats. Les bales han quedat gravades a la façana i molts edificis s'han cremat, a causa del fòsfor blanc. Cotxes rebentats i alguna ambulància atacada es podreixen a les cunetes. Els veïns de Tel Haua i Zeitun, dos dels barris presos per les tropes israelianes en els últims dies de la guerra, parlen de civils que van ser tirotejats després que els soldats els ordenessin marxar de les seves cases. Altres parlen de columnes de civils morts a trets quan fugien amb una bandera blanca. (...)

Buscats per genocidi. Advocats contra denúncies de crims de guerra

2009-01-22T07:37:00.004+01:00

Neix a internet una eina online de "els més buscats". Es tracta de la pàgina web Wanted.org.il. A través de la web podràs conèixer les cares dels responsables dels crims de guerra comesos en l'ofensiva a Gaza i, també, els càrrecs que se'ls imputen.

El més curiós del cas no és la iniciativa en si, sinó que la pàgina web encarregada de promoure el procés legal d'altres càrrecs israelians per crims de guerra ha estat promoguda des d'Israel.

La pàgina, encara en construcció, recull les fotografies de 10 rostres coneguts, des d'alts càrrecs del Govern de Tel Aviv com el primer ministre Ehud Olmert o els ministres Tzipi Livni i Ehud Barak fins els responsables de les Forces Armades com el responsable de l'Estat Major Gabi Ashkenazi.

Es demana que qualsevol que tingui informació sobre quan sortirà algun sospitós de les fronteres israelianes, informi immediatament. En la web s'hi troba la direcció postal de La Haya, seu del Tribunal Penal Internacional ( The Prosecutor. POBox 19519. 2500 Hague. Netherlands), un número de fax (+31 70 515 8 555) i una direcció de correu electrònic aparentment vinculat a una institució judicial (otp.informationdesk@icc-cpi.int).

Els responsables del projecte pretenen així poder jutjar per crims de guerra als responsables de la massacre que ha costat la vida a més de 1.200 palestins a la Franja de Gaza i més de 5.000 ferits.

Més informació aquí.

El silenci de Nacions Unides

2009-01-21T13:30:00.002+01:00

El 3 de juny de 1992 una nena de 12 anys, la Severn Suzuki (membre de ECO (Environmental Childrens Organization), va anar a la Conferència de Mediambient i Desenvolupament "The Earth Summit" celebrada per la ONU a Rio de Janeiro per fer aquest genial discurs.

Llàstima que en aquests anys no hi ha hagut canvis, els governs segueixen igual i no canvien els destijos de poder.

Publiquem aquest vídeo esperant que arribi el dia que se'l cregui algun polític. Mentrestant, acceptem la nostra responsabilitat i prenem consciència que la nostra actitud sumada a la de molts pot canviar les coses... i canviaran!

Vídeo representatiu de les diverses manifestacions a Catalunya

2009-01-19T20:38:00.005+01:00

Bon muntatge de vídeo de la manifestació del 10 de gener a Barcelona. Sorprenent la versió de "L'estaca" interpretada pel catalano-palestí Nabil Mansour. Visca Palestina lliure!!!

Fotos de la concentració a Vic en solidaritat amb Gaza

2009-01-19T08:54:00.010+01:00

Ahir, centenars de persones ens varem reunir a la Plaça Major de Vic en una concentració en solidaritat amb el poble palestí i en contra dels atacs d'Israel a la Franja de Gaza. Aquesta va ser la primera concentració convocada per la nostra associació juntament amb d'altres. Diferents associacions en formaven part: Colectiu d'immigrants d'Ecuador, Centre Islàmic, Associació Veus Diverses, Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Casal Independentista Manel Viusà, Centre d'Esplai Casal Claret i Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría. El dissabte també varem assistir a una altra protesta a la plaça Fra Bernadí de Manlleu pel mateix motiu.

Podeu veure més fotos a osona.com

Article publicat al setmanari "Osona Comarca"

2009-01-19T07:49:00.004+01:00

“Plom fos a Gaza”: per si encara algú no ho sap, aquest és el nom triomfalista amb què Israel està perpetrant, des del 27 de desembre passat, la seva massacre contra el poble palestí.

I el que està passant és tan greu, que aquests dies la desinformació i la intoxicació informativa es converteixen en armes polítiques. Per internet corre una imatge de Pilar Rahola, de coneguda militància sionista, a qui es “felicita” pel seu “aniversari” : més de mil morts palestins a dia d’avui, i més de cinc mil ferits a Gaza, només des del 27 de desembre.

I la desinformació continua. Carles Duarte, que s’autodefineix com a poeta, manté en seu darrer article “Màrtirs” a “El 9 Nou” de dilluns passat, 12 de gener, les mateixes tesis que Bush, president nord-americà, quan creu que la solució del conflicte passa per dos estats (jueu i palestí) i pregunta: “Hi ha cap palestí amb un mínim de sensatesa que cregui que Israel pot desaparèixer?” després de titllar Hamàs de “organització radical que uneix religió i política (...) que aspira a islamitzar la societat i a aniquilar físicament a Israel”.

Al senyor Duarte, a la senyora Rahola, i a tota la gent que, en general, es creu aquesta visió del conflicte, jo els faria aquestes reflexions:

Segons Faraj Mahmood Muhammed Al-Hamalawi, un palestí que viu a Bilbao, i les paraules del qual faig meves, (entrevista publicada a Indymedia Barcelona) cal tenir en compte que “Hamàs i el poble palestí són les víctimes. La víctima no és Israel. Si un poble està ocupat té dret a la seva llibertat, fins i tot ho diu la ONU. Quan Saddam va envair Kuwait, tothom es va mobilitzar, perquè allí hi ha petroli, diners. Palestina no té res. Vivim aquesta massacre des de fa més de 60 anys i ningú no diu res.” Pel que fa a Hamàs “és un partit polític islàmic democràtic i no es vol reconèixer així (...) Si un país envaeix l’altre, és lògic que l’ocupat no reconegui aquest estat, perquè aquestes són les seves terres”.

Faraj M.M.A. acaba dient que creu que “es tracta d’una conspiració mundial contra Gaza en què estan implicats també els EEUU i Europa”.

Pel que fa a Hamàs, Manuel Márquez, a Kaos en la red fa, el dia 11 de gener, algunes puntualitzacions:

- Hamàs (moviment de resistència islàmic) va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries palestines, el 25 de gener de 2006.

- Hamàs no va fer mai un cop d’estat, per prendre el poder de l’Autoritat Nacional Palestina. Va ser el líder de la ANP, Mahmud Abbas, qui no va acceptar entregar el control de les forces de seguretat al govern legítim de Hamàs.

- A causa del seu triomf electoral i la seva elecció com a cap de l’Autoritat Palestina, Hamàs es va haver d’enfrontar al cop d’estat de Mahmud Abbas i patir l’escanyament econòmic i el bloqueig de les ajudes per part d’Israel, amb el consentiment dels Estats Units i d’Europa.

- Hamàs va créixer gràcies al recolzament de les dones palestines. Meela as-Shantiuna n’és una líder destacada, i membre del seu Parlament.

- Durant aquests darrers anys, Hamàs no ha fet altra cosa que defensar-se, i ho ha fet com pot, amb la resistència, enfrontat de forma desigual amb els exèrcits més poderosos d’aquest planeta.

- Hamàs vol l’acord però no està disposat a rendir-se davant la barbàrie. Segons dades del mateix Ministeri de Defensa israelita, entre el 2001 i el 2008 hi ha hagut 23 morts jueus, enfront dels 3.800 palestins, als quals cal sumar el miler llarg de morts i els cinc mil ferits d’aquests dies.

Victòria Buch, activista israeliana contra l’ocupació, reconeix que “l’existència d’Israel, en la seva forma actual, es basa en una contínua neteja ètnica de la població palestina” (publicat a Kaos en la red).

I això forma part de l’esperança: el fet que les veus contra l’ocupació de Palestina s’aixequin des de dins mateix d’Israel, també. Però els palestins no poden conviure amb els seus botxins.

Mentrestant, just ara, quan llegiu aquest article, la massacre continua. Els doctors noruecs Mads Gilbert i Erik Fosse, tornats al seu país després de deu dies treballant a l’hospital Al Shifa a Gaza, han declarat en roda de premsa que, per les ferides que han tractat, sospiten que Israel està utilitzant DIME (explosius de metall inert dens, que funcionen amb una immensa ona de pressió, sense metralla que, si no mata, causa amputacions i ferides gravíssimes als teixits tous. I ja és segur que estan utilitzant bombes de fòsfor blanc. (informació recollida a Indymedia Barcelona,el 13 de gener).

Voldria acabar citant, de nou, Faraj M.M.A., el palestí de Bilbao de qui he parlat abans: “El que està passant a Gaza és una massacre total, una carnisseria. No hi ha paraules per descriure el que està fent el govern d’Israel. Hauríem de tenir altres paraules, perquè va més enllà del genocidi”.

Jamel El Meziani
Vic, 14 de gener de 2009

Fotos de la concentració de Manlleu

2009-01-18T16:13:00.003+01:00

Apunts sobre Gaza

2009-01-16T19:32:00.002+01:00

Nombroses veus parlen actualment dels esdeveniments succeïts a Gaza. Uns justifiquen les matances dels israelians com un acte de defensa, d'altres reclamen la cessació de la violència pretenent la pau i un grup reduït assenyala aquests actes com un pas més en l'extermini del poble palestí.

La major part de la població és sensible davant dels actes d'extrema crueltat, més encara quan les víctimes són civils i s'hi compten nombroses dones i nens.

Hem de tenir en compte la gran diferència entre els mitjans de què disposen els agressors i els que tenen els agredits. Encara que hi hagi una part que se senti seduïda davant d’aquesta demostració de poder, en la majoria roman el sentiment humà de protecció al feble.

És necessari preguntar-se quin compromís té Occident amb l'estratègia israeliana i com és possible que la major part de la nostra població accepti, i no de resposta a aquests fets.

Occident, el món desenvolupat que controla el planeta, ho fa amb consignes que propaguen com a valor universal i fonamental; la democràcia com a forma d'organització social i política i el respecte i acatament de les institucions, que ell mateix va crear per salvaguardar l'ordre internacional. En defensa d'aquestes consignes ha dut a terme accions polítiques econòmiques i militars contra països i poblacions que ha acusat de no continuar argumentant-los que constituïen un perill pels altres.

Tanmateix, aquest criteri és arbitrari, països que vulneren radicalment els principis democràtics són considerats amics i aliats, com és el cas d'Aràbia Saudita o Egipte i com ho han estat una llista interminable de dictadures recolzades per Occident, Indonèsia, el Pakistan, Chile... Pel contrari, països fidels complidors dels principis democràtics occidentals són constantment pressionats i considerats un perill, és el cas de les repúbliques llatinoamericanes de l'Equador, Bolívia i Veneçuela.

Israel és el cas extrem d'aquesta forma de cinisme, en la seva recent visita com a president de torn de la Unió Europea, Nicolás Sarkozy proclamava que "Israel és una gran democràcia" ignorant els principis democràtics que Israel vulnera sistemàticament:

Tots els individus són iguals davant de la llei. Israel estableix diferents categories jurídiques de ciutadans en funció del seu origen, jueu o palestí, els seus drets són radicalment diferents, és la política de l'apartheid tantes vegades condemnada per occident.

No pot existir discriminació per motius religiosos. Israel és un estat confessional jueu, en els seus principis fundacionals s'estableix la religió jueva com a religió de l'estat i, per tant, els no jueus no són plenament ciutadans d'Israel. En altres casos, Occident qualifica aquests estats com a fonamentalistes i els considera un perill per a la comunitat internacional.

Drets humans. Occident utilitza aquest tema de forma sistemàtica per condemnar als països que segons el seu parer no compleixen amb la Declaració Universal dels Drets Humans, el respecte a aquesta declaració, almenys com a consigna, és un dels símbols d'identitat fonamentals de la democràcia. La llista de violacions dels drets humans per part d'Israel a Palestina és interminable i inclou tots els àmbits de la vida d'un poble, tant l'individual com el col•lectiu. Es podria destacar les detencions indefinides sense seny, inclosos menors, el segrest i la tortura sistemàtica dels detinguts, (Israel va ser el primer estat en legalitzar la tortura), els assassinats extrajudicials, pràctica habitual de la qual els mitjans de comunicació donen notícia com un mer esdeveniment, s'impedeix la llibertat de moviment, s'aplanen els habitatges, s'impedeix el dret al retorn a la seva pròpia terra, de forma sistemàtica s'apliquen càstigs col•lectius a famílies, grups o comunitats senceres, es destrueixen els recursos necessaris per a la subsistència, s'utilitzen armes prohibides, es confisquen medis bàsics com l'aigua i els aliments, s'impedeix l'accés a l'atenció sanitària...

Separació de poders. Per a la doctrina occidental no hi ha democràcia sense estat de dret i no hi ha estat de dret sense separació de poders, entre altres coses, a la pràctica significa que els governs no poden impartir justícia. Això no passa a Israel, és el govern qui, en els casos que li interessa, acusa, jutja, condemna i executa la sentència, sense que intervingui cap tribunal de justícia, per aquest procediment s'ocupen territoris, s'aplanen habitatges, es deté i s'assassina de forma indiscriminada qualsevol palestí. A les presons d'Israel hi ha més d’11.000 palestins, … dones... nens entre d'altres el 50% dels diputats del parlament Palestí.

Propietat privada i llibertat de comerç. Principis dels valors occidentals, eix de l'ordre social, polític i econòmic d'Occident. Israel no respecta la propietat dels palestins, ha desposseït de les seves terres la major part de la població palestina, controla i disposa dels seus impostos, sotmet la seva economia vulnerant les normes de comerç, restringeix el transport de mercaderia i usurpa les marques comercials Palestines, entre altres pràctiques.

Reconeixement de la integritat territorial. Ningú no imagina que una potència occidental, permetés la vulneració de les seves fronteres, ni l'ocupació de la mes mínima part del seu territori, recordem la histèria que es va produir en les institucions del nostre país, en l'incident amb l’Islote de perejil. Els sionistes van iniciar l'ocupació de Palestina fa més de 60 anys. Des de llavors fins ara han continuat ampliant la seva ocupació i, fins i tot, han ocupat territoris d'altres països com els Altos del Golan a Síria. Israel ocupa actualment el 88% del territori nacional de Palestina. Aquesta ocupació, declarada com a defensiva per part d'Israel, comporta l'explotació dels seus recursos i la colonització amb assentaments permanents de població jueva. Per tant, es tracta planerament de l'assatjament del territori del poble Palestí. Gaza forma part d'aquest 12% de territori no ocupat.

Reconeixement de les institucions internacionals. Occident proclama l'autoritat d'aquestes institucions, i en nombroses ocasions ha estat l'argument utilitzat per a tot tipus d'intervencions, la invasió de l'Afganistan tenia la seva base legal a Nacions Unides, la de l'Iraq va ser legalitzada a posteriori per aquest mateix organisme. Occident ha establert institucions i instruments per regular les actuacions en cas de conflictes com la Convenció de Ginebra i el Tribunal Internacional de Justícia de La Haya, aquestes institucions han estat també la base legal sobre la qual Occident diu regir-se. Existeixen diverses resolucions de les Nacions Unides que condemnen els actes d'Israel i li exigeixen el compliment de lo acordat, essencialment la devolució dels territoris ocupats, el retorn dels palestins refugiats a tercers països (més de 4 milions de persones), la capitalitat àrab de Jerusalem... Israel tampoc no s'até a lo establert per Occident entorn dels conflictes; bloqueja, assetja i mata la població civil, i impedeix l'atenció medica als ferits...

El risc bel•licista. En molts casos Occident ha considerat un risc per a la humanitat l'amenaça bèl•lica, el poder desmesurat dels exèrcits i el caràcter bel•licista dels governs ha de ser controlat, aquesta és almenys la consigna en el cas d’Iran i va ser motiu suficient per envair Iraq. En el cas d'Israel aquestes no són hipòtesis, es reconeix que disposa d'armes de destrucció massiva, un dels exèrcits més poderosos i avançats del món i que de forma sistemàtica l'utilitza sense preocupar-li ni les conseqüències ni en la destrucció (essencialment d'infraestructures civils) ni en la pèrdua de vides humanes, especialment entre la població civil. Nacions Unides reconeix que almenys el 40% de les víctimes són dones i nens.

Res d’això és negat per Israel, tampoc tracta d'ocultar-ho, fins i tot en presumeix en tot el que significa demostració de poder. Ho fa per tres raons: la política interna reclama la visibilitat de l'ús de la força, és una forma de submissió al poble Palestí i una advertència a tots els països de la zona.

Una de les qüestions més rellevants de les accions d'Israel en tota la seva història és la seva impunitat. Occident i els seus aliats mai no han pres mesures per frenar els seus excessos, mai no li han exigit responsabilitats pels seus actes, ni tampoc els hi reclamen el compliment dels principis democràtics ni la submissió als Organismes Internacionals. Ben al contrari, Occident s'identifica amb l'estratègia sionista subministrant-li armes i firmant tractats comercials preferents. Poc importen, en aquest cas, ni el seu caràcter antidemocràtic i bel•licista ni les seves conseqüències. En un exercici de cinisme il•limitat Occident subministra les armes amb les quals Israel du a terme el genocidi Palestí i després es pronuncia per la pau, alimenta econòmicament Israel mentre Gaza és assetjada econòmicament i comercialment.

Mentrestant, Occident continua el seu discurs en defensa de la democràcia, la llibertat i els drets humans i això mereix una explicació. Tot sembla més clar i coherent si es considera que el projecte sionista d'ocupació de Palestina i el genocidi de la seva població, és un projecte d'Occident i forma part de la seva estratègia de domini global. La trajectòria històrica així ho indica; els esdeveniments actuals ho confirmen.

Israel actua d'acord amb l'estratègia de domini desenvolupada per Occident en la seva expansió mundial, l'aniquilament de tota resistència tant interna com externa segueix un procediment: assenyalar, condemnar, aïllar i agredir fins que aquesta resistència desaparegui, si és necessari amb la seva extinció. És fàcil reconèixer aquest procediment general en el cas de Gaza, es va assenyalar a Hamas, se la va condemnar com terrorista, es va estendre la condemna a tots els Palestins de Gaza, se'ls va aïllar de la resta de Palestina i del món. Ara es procedeix al seu extermini. Només així és possible entendre que Israel decideixi arbitràriament les condicions de supervivència de tot un poble (si viuran i com moriran) i Occident li dona la cobertura necessària per a això, perquè en efecte d'això es tracta, de mantenir la impunitat d'Israel mentre les declaracions de bones intencions sense cap contingut, acontentin la població.

Occident es troba amb el problema de com fer que la població accepti uns fets (que són contraris al discurs i les directrius que reben tots els dies), com defensar uns valors i acceptar passivament que es vulnerin de tal brutal manera. És difícil aconseguir que la majoria de la gent accepti les matances sense càstig per als assassins, que les dones i nens que apareixen destrossats siguin terroristes, que existeixin raons per a tanta massacre. Per això cal emprar tots els mitjans disponibles en la decisiva tasca d'enverinar mentalment centenars de milions de persones. I per aquest motiu, és indispensable la perfecta sincronització entre el discurs polític i els mitjans de comunicació. Això va passar amb l'àmplia difusió de les declaracions de NS qualificant a Israel com a estat democràtic, cap mitjà de comunicació no ha valorat les afirmacions, només les han difós. Així mateix, el ministre Moratinos va establir les pautes a seguir per caracteritzar els fets; es tracta d'una guerra, Hamas l'ha provocat, Israel ha exagerat la resposta, allà hi ha tots els ingredients que estableixen les pautes del que els mitjans de comunicació difondran d'una manera o altra: no és una invasió és una guerra, la guerra té un sentit d'igualtat, els dos són rivales, cada un amb les seves armes, l'única responsabilitat és de qui la provoca.

Utilitzar, en aquest cas, la idea d'igualtat és una manipulació i un crim, res no és igual entre Israel i Palestina de la mateixa manera que no ho és entre un delinqüent i la seva víctima, encara que els dos participin en un acte de violència, d'una banda hi ha l'agressor, la seva intenció de fer mal i treure'n profit, basant-se en les armes i la força; d'altra banda hi ha la víctima, que tracta de protegir-se i es defensarà com pugui, els danys que les mates causen als agressors solen ser ínfims en comparació amb els que causen els agressors, sobretot si la seva intenció és exterminar. I aquest és el cas, les xifres ho demostren.

La idea de la guerra també és un crim perquè el propòsit exprés d'Israel és l'extermini, un genocidi no és una guerra i qualsevol forma d'encobrir-ho o justificar-ho et converteix en còmplice, ningú no qualificaria les matances de jueus, gitanos, deficients i altres a les mans dels nazis com una guerra, l'única diferència en aquest cas és que els palestins es defensen.

La ja famosa "resposta desproporcionada" per part d'Israel, és una crítica totalment innòcua que al criticat no li afecta, però al que la fa li serveix per mostrar-se sensible i amb bones intencions. Després vindrà la idea de la pau i finalment l'ajuda humanitària, de la mateixa manera, els polítics i les institucions senyalitzen les idees que després els mitjans de comunicació s'encarreguen d'engrandir i difondre massivament. D'aquesta manera, amb els bons desigs, formulats de forma general, s'oculta la realitat, el genocidi, perquè la pau arribarà quan Israel aconsegueixi l'objectiu formulat pel seu viceministre de Defensa, Matan Vilnai (29/2/08): "Els palestins atrauran sobre els seus caps un Holocaust".

És pau el que cal demanar mentre l'assaltant destrueix i assassina? Cal demanar pau mentre se li subministra armament? O s'hauria d'evitar la matança i castigar el culpable?

La fase actual és la de l'ajuda humanitària, necessària sens dubte, però que també donarà cobertura per deixar les coses tal i com estan i que la gent, mentre l'agressor contínua la matança, continuarem farem el possible per mantenir amb vida a la víctima i demostrarem a les nostres poblacions el nostre compromís i bona voluntat.
Res no és diferent en aquest discurs malgrat les aparences, des que va començar l'atac els mitjans de comunicació han presentat diferents tendències en informar dels esdeveniments, es podria arribar a creure que la llibertat d'expressió existeix i que cada un s'expressa segons el seu criteri, a partir d'això cada un traurà les seves conclusions el més reals possibles, l'objectiu en tots els casos és el mateix, convèncer la població que accepti els fets tal com se'ls presenten, que no reclamin canvis, que no presentin resistència. Les diferències entre uns i altres, són les necessàries per convèncer cada tipus de públic, tots diferents però tots iguals.

En definitiva el gran projecte expansionista d'Occident inclou Israel com a part d'aquest projecte. Israel és impune davant d'Occident, en aquest cas més que en d'altres, aquesta estratègia posa en evidència que els principis democràtics d'Occident són, en realitat, consignes sense contingut i que l'únic valor real és el poder i la possibilitat d'exercir-lo arbitràriament i per a això es necessari que la població no ofereixi resistència.

Eduardo Hernández
Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría

Concentració a Osona "Contra el Genocidi a Gaza"

2009-01-16T12:02:00.006+01:00

- Dissabte, 17 de Gener a les 16:00h a la Plaça Fra Bernadí de Manlleu

- Diumenge, 18 de Gener a les 18:00h a la Plaça Major de Vic

ATUREM LA MASSACRE. BOICOT ISRAEL.

Entrevista a Manuel Tapial

2009-01-14T21:16:00.005+01:00

Entrevista a Manuel Tapial, membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaria, realitzada per EL9TV tractant el tema de Gaza.

Entrevista a Alberto Arce

2009-01-14T20:00:00.002+01:00

Entrevista a Alberto Arce, activista de l'organització Free Gaza que des del començament dels bombardejos està a Gaza. Entrevista realitzada per Ràdio Klara.

Click To Play

Entrevista a Manolo Espinar

2009-01-14T09:30:00.011+01:00

Entrevista realitzada per l'emissora de ràdio Ecoleganés al company Manolo Espinar, membre de l'Associacion Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid, sobre la situació a Gaza.

Click To Play

We will not go down (Song for Gaza)

2009-01-13T11:33:00.004+01:00

Davant la situació a Gaza s'estan començant a publicar cançons. Aquí en podem escolar una de Michael Heart que es titula "We will not go down (song for Gaza)". Clica aquí per llegir-ne la lletra.

Article publicat a l'Osona Comarca

2009-01-13T08:01:00.003+01:00

La població condemnada a Gaza

2009-01-12T13:29:00.006+01:00

Tots som sospitosos... En Manel Fontdevila ens ho demostra amb aquesta vinyeta que ha penjat al seu bloc publicat dins el web del diari Público.

Més de 500 persones a la concentració de Manlleu

2009-01-12T08:30:00.005+01:00

Més de 500 persones, majoritàriament de la comunitat musulmana d'Osona, han participat aquest dissabte a Manlleu en una concentració per condemnar l'actuació israeliana a la franja de Gaza. La concentració l'havien promogut un conjunt d'entitats de la comarca.
En l'acte, s'han llegit missatges en català, anglès i àrab en defensa del poble palestí o en contra d'Israel. Alguns dels assistents han cremat una bandera israeliana i una dels Estats Units. Els organitzadors han anunciat que amb vista a les pròximes setmanes es faran noves concentracions si es manté la situació de violència actual.
(Font: www.osona.com / Fotos: Adrià Bas)

Cultura i Pau

Nova web!

Les eleccions a Iraq

Dijous 11 de març a les 22.30h emissió del documental 'Testigos de su historia' a EL9TV

Un crit d'auxili des de Palestina

Marxa per la Llibertat de Gaza

Testigos de su Historia, nou material didàctic per a instituts

... a l'altra vora

El pont a l'altra vora a la XTVL

Avui marxem al Líban en el "Pont a l'altra vora"

Joguines creuen el "Pont a l'altra vora"

Concentració contra la ocupació de l'Afganistan a Barcelona

Pont a l'altra vora

Marxa a Gaza, 1 de gener de 2010

Els pagesos de Palestina creen productes magnífics en condicions adverses i lluiten per exportar-los

Convocatòria: Per una Diada allunyada de la guerra i el racisme

Donació de 2 mil euros per un casal d'estiu al camp de refugiats Ein El Helweh

Visita als camps de refugiats palestins al Líban i Síria

El cop d'estat a Hondures requereix sancions i actuacions contundents

Declaració de Boston sobre un únic estat

Crònica de la 10a Marató de Poesia en Acció

20 de juny: Dia del Refugiat

Participació a la 10a Marató Poesia en Acció

Informe sobre les violacions israelianes

Testimoni d'un iraquià refugiat, en Yaroub Akram Alí

Èxit d'assistència a la conferència sobre Iraq

No al desnonament del Casal Manel Viusà de Vic!

Entrevista sobre Iraq

Conferència, projecció i sopar sobre Iraq

Documentals sobre Palestina

Concert d'homenatge a Haydée Santamaría

Conferència 'Democràcia a l'Iraq. Entre el mite i la ficció'

Rebel.lió a les ones 15.04.2009

Entrevista sobre el Festival Interpueblos que es celebrarà a Madrid durant el mes de Maig

Rebel.lio a les ones 08.04.2009

MANIFEST DE SUPORT A LA JURISDICCIÓ UNIVERSAL

Rebel.lió a les ones 01.04.2009

Trailer VI Festival Interpueblos 2009

Rebel.lió a les ones 25.03.2009

Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 25 de març

Vaga general i mobilitzacions el dijous 26 de març

Prou agressions!

Interessant article publicat al diari Público

Rebel·lió a les ones 18.03.2009

Avançament dels temes que tractarem en el programa de dimecres 18 de març

Rebel·lió a les ones 11.03.2009

Finalment, Taradell diu no a l'aeroport

ERC de Taradell diu no a la proposta d'aeroport corporatiu

Un curt d'animació per descobrir l'aïllament de Gaza

Tertúlia a Ràdio Taradell en contra de l'aeroport

NO a l'aeroport! No volem l'aeroport a Taradell!

Vaga nacional contra Bolonya el dijous 12 de març

Rebel·lió a les ones 04.03.2009 (primer programa)

"Erased. Wiped off the map"

﻿Israel, culpable de crims contra la humanitat

"Rebel.lió a les ones", el nou programa de ràdio de l'associació

El dia de solidaritat amb Gaza a EL9TV

Crònica del Dia de solidaritat amb Gaza a Vic

Avui, dia de solidaritat amb Gaza a Vic

No a la utilització de nens i nenes soldat

Querella criminal contra Pilar Rahola

Confessions d'un soldat israelià: 'Tractem als palestins com a animals'

Dia de solidaritat amb Gaza, 14 de febrer

Entrevista a Manuel Tapial

Vídeo del boicot al partit Barça - Maccabi

Inauguració de l'exposició "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació"

El 14 de febrer, Dia de Solidaritat amb Gaza a Vic

"El mundo en que vivimos", un nou documental de l'Asociación Cultura, Paz y Solidaridad Haydée Santamaría de Madrid

Després de la guerra del Líban, l'any 2006

Es pot criticar Israel sense ser antisemita?

Protesta davant el partit de bàsquet Barça - Maccabi Tel Aviv, dijous 5 de febrer

El rastre de l'urani empobrit a L'Iraq

Operació Plom Impune

Exposicio fotogràfica "Imatges d'un conflicte. Pobles sota ocupació" al bar El Gravat de Vic

Xerrada: 'Podem aturar l'Apartheid i el Genocidi' a Barcelona

Quants civils palestins han matat les armes espanyoles?

Dia 14 de febrer: 'Dia de solidaritat amb Gaza' a Vic

Declaracions de Ron Paul danvant el Congrés d'Estats Units

Premsa. El País: La Audiencia investigará a un ex ministro israelí por un bombardeo en Gaza en 2002

Recomenació literària: 'Iraq bajo ocupación'

Israel, culpable de crims contra la humanitat